Magazine Sud de France - Hiver 2012-2013

Projet7:Mise en page 1 14/11/12 11:57 Page2


SUDDEFRANCE 1 -

EDITORIAL SUD DE FRANÇA

Especial de Midi Gourmand editatper la societat de la publicació Midi LibreSA amb un capital de 6.356.302 €

Principals accionistes : GSO-SA – FCPE GMLASeu social : rue du Mas de Grille34430 Saint-Jean-de-VédasAdreça postal : 34438 Saint-Jean-de-Védas CedexTél : 33 (0)4 67 07 67 07Director de la publicació :Alain PlombatMidi Tourisme és una producció du Pôle Editions,en collaboració amb Sud de France DéveloppementDirector : Didier Thomas-RaduxTel : 33 (0)4 67 07 66 11Correu electrònic : [email protected]ó editorial : Didier Thomas-RaduxRedacció : Marie Vanhamme, Anne Schoendoerffer,Claire Mondrian, Didier Thomas-RaduxArxius fotogràfics :Jean-François Salles (p. 41, 19, 26, 28, 42); Cl. Bertrand(p. 35); Paul Palau (p. 1, 8, 13, 15, 26, 32, 41, 46); WilliamTruffy (p. 30, 34, 39, 48); Yves Estivals (p. 25); BIM (p. 26,43); Christine Palasz (p. 47); Alexis Béthune (p. 43); ASPC(p. 13); Pierre Saliba (p. 45); Frédérique Berlique (p. 12);OT Font-Romeu (p. 17, 34); OTI de Quercorb (p. 13); MuséeCéret (p. 44); Musée Maillol (p. 44); Station de ski de Camu-rac (p. 7); ville de Limoux (p. 13); OT de Limoux (p. 37); Es-pace Nordique Capcir (p. 8); I.Angles – CDT 66 (p. 9); MicPhoto (p.10); Station Formiguères (p.11); Domaine skiableCambre-d’Aze (p.14); Syndicat intercommunal du Puigmal(p. 15); Marie Vanhamme (p. 38); Thomas Piettre Leclair (p.38); station Porté-Puymorens (p. 16); Guy Grégoire (p. 21,22); Equipe de l’Aigoual (p. 26); Communauté de communesPays de Sault (p. 33); Pays Grand-Combien (p. 35);Michel Monnot - OT Mont-Aigoual (P. 27); Musée Cévenol(p. 27), OT de Chanac (p. 23); Jo Pillet (p. 23); OT des gorgesdu Tarn (p. 23); OT de La Canourgue (p. 23);OT Villefranche-de-Conflent (p. 18); Festival Pablo Casals(p. 18); OT du Haut Vallespir (p. 18); OMT de Prats (p. 18);Restaurant du Vieux Pont (p. 39).Foto de portada : Paul PalauMaqueta : Studio IDM, Saint-Jean-de-VédasImprès a Europa.Dipòsit legal : à parutionNúmero ISSN : 2112-7468Comissió paritària : 0413K 90782Midi Libre – novembre 2012 ©

MuntanyesdelLlenguadoc-Rosselló:unadestinacióSuddeFrance

Avui no n´hi ha prou de tenir neu o sol per atraure les multituds.

L’oferta turística ha de ser original i d’una àmplia gamma. S´han

acabat les vacances o els caps de setmana d’una sola activitat!

Si s’esquia durant el dia –esquí nòrdic o esquí de pista, Llengua-

doc-Rosselló, situat entre els Pirineus catalans i les Cévennes, té

estacions que ofereixen tots els tipus de pistes existents– cal, però, tenir la pos-

sibilitat de fer una passejada amb raquetes de neu, intentar fer snowkite o in-

mersió sota el gel! Sense oblidar, per descomptat, que el relax després de lésquí

passa també per uns tractaments d’spa o thalassoteràpia.

Els 16 espais esquiables de Llenguadoc-Rosselló, caracteritzats per l’accessibilitat,

l’ambient i el caràcter familiar de les estacions, proposen una gran gamma de

serveis que inclouen totes aquestes possibilitats.

Cal remarcar que tot l’any als Pirineus Orientals, a la Lozère, a lÁude a l´Hérault

sense oblidar Gard, la suavitat del clima permet dur a terme activitats impossibles

en altres llocs. Podem esquiar als Pirineus i passejar a la ciutat de Carcassone.

Passejar entre els antics monuments de Nîmes o contemplar els edificis construïts

pels grans noms de lárquitectura contemporània a Montpellier. Podem recórrer

museus o escalar els castells càtars. Tot l’any el Llenguadoc-Rosselló és una terra

dácollida per a qui desitja descobrir-la. Aquí, tant a l’hivern com a l’estiu, els

plaers són a l’abast de la mà.

Languedoc Roussillon www.sunfrance.com

01-03 CRT HIVER CATALAN 2012:Mise en page 1 07/11/12 14:01 Page1

Patrimoni

Ciutat d’art

Testimoni antic

Estació Termal

Superfície d’aigua

Golf

Parc d’animals

Aquari

Estació de muntanya

Port de recreo

Parada fluvial

Escales de creuer

Aeroport

Estació TGV

Jardí destacable

Parc Natural Regional

Visita d’empresa

Estació verda de vacances

Poble més bell de França

Unesco

Pavelló blau

Camins de Sant Jaume

Rius i Canal del Midi

Via Domiciana

Llegenda

4-27 - ALÇADES

PIRINEUSEL DETALL DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ (7-17)• CIRCUIT : 24 H ENTRE QUERCORB I EL PAYS DE RAZES (13)• CIRCUIT : 24 H DE CONFLENT A VALLESPIR (18)

CÉVENNESEL DETALL DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ (19-26)• CIRCUIT : 24 H CAUSSE DE SAUVETERRE (23)• CIRCUIT : 24 H AL MONT AIGOUAL (27)

28-45 - ACTITUDS

AIRE LLIURE : LES NOVES PISTES DE MODA (30)LA FELICITAT DELS AMANTS DE LA BTT (31)LA DESCOBERTA DE LA FAUNA DELS PARCS (32)

NATURA : PARC NACIONAL DE CEVENNES O PARC REGIONAL DELS

PIRINEUS CATALANS: PARATGES QUE DEIXEN SENSE PARAULES (33)

UNA REGIÓ FETA DE SOTERRANIS I DE FONTS D’AIGUA! (34)

DESCANS : 13 ESTACIONS TERMALS PER A UN MÀXIM BENESTAR (35)

PATRIMONO: ELS CASTELLS DEL PAÍS CÀTAR, LES FORTIFICACIONS

VAUBAN, LES ESGLÉSIES DEL PAÍS DE SAULT, ELEMENTS

D’UN PATRIMONI EXCEPCIONAL (36-37)TRENS QUE NO SÓN COM ELS ALTRES, ZONES INDUSTRIALS QUE HAN

ESDEVINGUT LLOCS DE VISITA (38-39)

GASTRONOMIA : 27 SEGLES D’HISTÒRIA PER AL VINYER MÉS GRAN

DELS MERCATS DE FOIE A LES DELICIES ENSUCRADES CATALANES

I LES CEVENOLS (40-43)

CULTURA : DE BOURG-MADAME AL MUSEU FABRE, IMPORTANTS

COLLECCIONS EN AQUESTS MUSEUS RENOVATS (44-45)

46-49 - PRACTICA• ELS PRINCIPALS ESDEVENIMENTS DE L’HIVERN (46-47)• EL SUD DE FRANÇA, UNA MARCA I UNA CONDUCTA DE QUALITAT (48)• COM ARRIBAR-HI? (48)• ELS COMITÈS DE TURISME DE LLENGUADOC-ROSSELLÓ (49)

SUMARI DEL SUD DE FRANÇA

SUDDEFRANCE 2 -

Més informacionsPer tal de completar la vostra lectura i el vostre descobriment del Llenguadoc-Rosselló «Sud de France Développement – Tourisme en Languedoc-Roussillon»disposa de vàries eines complementàries:Una aplicació Iphone per al Cercle Prestige («Sud Prestige», descarregable perItunes). Una aplicació Ipad per a la descàrrega dels folleteons («Sud LR»,descarregable per Itunes). Una adaptació de la pàgina sunfrance.com per alsterminals mòbils (sunfrance.mobi)

Finalment, aquest petit quadrat negre adjunt és un codiQR que permet connectar-se directament a la pàginawww.sunfrance.com. Escanejant aquest codi amb elvostre smartphone, arribareu directament a la pàginade benvinguda de la web deSud de France Développement – Tourisme enLanguedoc-Roussillon.su

mari


N

EO

S


CRT ALTITUDES 2012 - CAT:Mise en page 1 07/11/12 14:31 Page4

1Des dels Cévennes als Pirineus, el Llenguadoc-Rosselló sónterres de petites valls i demuntanyes, cims verds a l’estiu ques’amaguen a sota d’unmantell de neu, llocs d’esport de neu ide passejades per una natura omnipresent i autèntica.A l’hivern, és l’esquí i les sevesmúltiples disciplines peròtambé les excursions amb raquetes o en tirs de gossos,la immersió sota el glaç, les excursions en trineu, el descansen balneoteràpia, etc. Entre els llocs dels Pirineus Orientals,de l’Aude i les estacions dels Cévennes, de laMargeride o del’Aubrac, tots els plaers estan a tocar de lamà.

Camurac - 1.400/1.800m ................................................. p. 7Espai Nòrdic del Capcir - 1.500/1.900m ....................... p. 8La Quillane - 1.710/1.810 m ............................................... p. 9Els Angles - 1.600/2.400m ............................................. p. 10Formiguères - 1.700/2.400m ......................................... p. 11Puyvalador-Rieutort - 1.700/2.400m ......................... p. 12

Circuit: entre Quercorb i País de Razes ............... p. 13Espai Cambre d’Aze - 1.640/2.400m............................ p. 14Cerdagne Puigmal - 1. 800/2.900m ............................ p. 15Porté-Puymorens - 1.600/2.500 m ............................... p. 16Font-Romeu - Bolquère / Pyrénées 20001.700/2.200m ....................................................................... p. 17

Circuit: del Conflent al Vallespir............................. p. 18Les Bouviers-Grandrieu - 1.400/1.485 m .................... p. 19Laubert-Plateau du Roy - 1.200/1.450 m .................... p. 20El Bleymard - Mont Lozère - 1.400/1.610 m .............. p. 21El Mas de la Barca - 1.420/1.680 m ............................... p. 22

Circuit: pel causse de Sauveterre ......................... p. 23Aubrac sud - Bonnecombe - 1.200/1.450 m .............. p. 24Nasbinals - 1.200 m ............................................................ p. 25Mont Aigoual - Prat-Peyrot - 1.560 m .......................... p. 26

Circuit: del mont Aigoual ......................................... p. 27ALÇ

AD

ES

SUDDEFRANCE - 5 -


30 - GARD

34 - HÉRAULT

11 - AUDE

66PYRÉNÉES-ORIENTALES

48 - LOZÈRE

MARVEJOLS

ST-CHÉLY-D’APCHERGRANDRIEU

MENDE

FLORAC

ALÈS

NÎMES

LE VIGAN

LODÈVE

MONTPELLIER

BÉZIERS

NARBONNECARCASSONNE

LIMOUX

PERPIGNAN

PRADES

LES ANGLESCÉRET

ESQUÍ ALPÍ ESQUÍDE FONS

TRINEUDE GOSSOS

PISTAPER A LUGE

PISTA PER ARAQUETES

SNOWKITE HIDROTERÀPIA

TotselsesquísalsPirineusSituades entre 1.600 i 2.700 metres d’alçada, nou de les deu estacionsd’esquí del Llenguadoc-Rosselló estan situades als Pirineus Orientals.El domini esquiable s’estén principalment des de l’Alt Conflent a la Cer-danya i al Capcir. Una desena estació, Camurac, es troba a l’Aude.www.neigescatalanes.comwww.tourisme-pyreneesorientales.comwww.pyrenees.com

Camurac Espace Nordique du Capcir La Quillane

Les Angles Formiguères

Puyvalador-Rieutort Espace Cambre-d’Aze

Cerdagne Puigmal Porté-Puymorens

Font-Romeu - Bolquère / Pyrénées 2000

GransespaisaCevenes,Aubrac,MargerideEntorn del Mont Aigoual i del Mont Lozère, entreGard i Lozère, s’obren set estacions sobre elsgrans espais cevenols, per a excursions d’esquí defons, amb raquetes o amb trineus pels paisatgessalvatges.www.causses-cevennes.comwww.hiver-autrement.com

Les Bouviers-Grandrieu

Laubert-Plateau du Roy

Le Bleymard - Mont Lozère

Le Mas de la Barque

Aubrac sud Bonnecombe

Nasbinals

Mont Aigoual - Prat Peyrot

www.sunfrance.com

ALÇADES ESTACIONS


ALÇADES PIRINEUS CAMURAC

SUDDEFRANCE - 7 -

Domini: 11 pistes abalisades, 2 verdes,5 blaves, 2 vermelles, 2 negres, 4 telesquísi, com a novetat d’aquest any, 1 telesquíamb cables. Espai principiants ambtelecorda. Pista de luge. Escola d’esquíamb guarderia. Senders marcats pera raquetes. Esquí de fons abalisat.5 canons de neu.Forfet diari: 19 € Forfet familiar 61 €+ 2 € per la compra d’un suport “mans

lliures” durant el primer dia de visitaa l’estació, sense límit de durada.Informacions pràctiques :Tel : 33(0)4 68 20 32 27Oficina de Turisme:Tel : 33 (0)4 68 20 75 89www.stationcamurac.comwww.sunfrance.com/montagne

14

00

/18

00

m

Unica estació d’esquíaudesa, Camuracocupa les alçades delpaís de Sault, suc-cessió de congosts i

de gorges que porten a les fontsde l’Aude. Entre els boscos de

faigs i d’avets, sobre els pratshumits, zones de pastura quecedeixen a l’hivern el lloc als es-quiadors.Dominada pel massís de Tabe i laseva línia divisòria – els Pics deSaint-Barthélemy i del Soularac,

a 2.348 metres – aquesta estaciófamiliar ha sabut fer d’una na-tura preservada la seva principalbasa. En la seva vessant arquitec-tònica, la comuna s’ha preservatdels excessos de la construcció iha optat per l’autenticitat i l’en-cant d’un poble de muntanya. Alcor d’un territori agrícola centraten la cria ovina, on la riquesa delsmitjans naturals constitueix unpatrimoni inestimable, elsesports d’hivern van de la màamb el descobriment de l’entorn.El lloc és ideal per una immersió,en parella o en família, dins lanatura nevada. L’espai nòrdic,d’esquí de fons i de raquetes, co-breix 9 quilòmetres; l’esquí alpídisposa d’11 pistes senyalitzadescomunicades per quatre remun-tadors mecànics. Els principiantsi els nens troben també la sevacompensació amb una escolad’esquí, la pista de luge, l’espaiper a principiants amb telecordai el jardí de les neus.

La ruta dels avetsAquesta ruta s’estén de Coudons aCamurac, resseguint la Gran i la PetitaPlana de Sault. Creada el 1970 pelSyndicat Intercommunald’Aménagement Touristique, la ruta delsavets travessa els boscos de Callong-

Mirailles, Picaussel, Coume-Froide, La Benague, La plaine, Comus…i permet admirar la diversitat d’aquestes masses forestals que comptenamb els més bells avets del departament, alguns dels quals són autènticsgegants que mesuren més de 50 metres d’alçada, així com també ambavets del Nord, que es barregen amb faigs, roures joves, i algunesespècies de pi.Aquest camí, un gran bucle de 96 quilòmetres, passa perdiferents pobles i al llarg del seu recorregut es pot gaudir d’unes vistesespectaculars sobre paisatges imponents, com el penya-segat de Picassel,els miradors de les gorges de la Frau, les gorges de Joucou o d’espaishistòrics com el Memorial del maquis, el castell càtar de Montaillou ol’abadia de Saint-Jacques de Joucou… Al llarg d’aquest recorregut tambétrobem panells temàtics i àrees de picnic habilitades.Maison de la Montagne du Pays de Sault. Tel: 33 (0)4 68 20 65 69

Lespetjadesdel’ós

Si el cérvol, el gran gall fer,la rosalia dels Alps (un in-secte protegit) i el mussolde Tengma son habitantshabituals d’aquests medisnaturals diversificats, l’ós«Balou» els troba també alseu gust. Introduït als Piri-neus el juny de 2006, en elmarc del «programa d’in-troducció i de conservacióde l’ós bru en els Pirineus»,aquest plantígrad eslovè esva instal·lar al costat de l’al-tiplà de Sault.Discret, ferotge, difícilmentes deix veure, però no parade córrer a la recerca d’unaànima bessona, que no tégaire sort a trobar ja que lesfemelles només es trobenen els Pirineus centrals, ter-ritori gelosament guardatper Pyros, un ós dur depelar de 23 anys! El miradordel Pas de l’Ós, el nom delqual recorda la presènciahistòrica d’aquest plantí-grad, domina les gorges dela Frau, regne de les àliguesreials, aufranys i falcons pe-legrins. Aquest espai natu-ral classificat és també unespai de llegendes i d’histò-ries ja que es troba als peusdel castell de Montsegur,seu de l’Església càtara, finsals de Montaillou, on esportaren a terme vint-i-cincinterrogatoris conduits, desdel 1318 al 1325 pel bisbeinquisidor Jacques Fournieramb motiu de la croadacontra els Albigesos.www.paysdesault.com

Lanaturapercredo


En el cor del Parc Regio-nal dels Pirineus Cata-lans, el Capcir, l’altiplàmés alt dels PirineusOrientals (1.500 i 1.900

m), es troba rodejat pel massísdel Madres, a l’est, i el del Carlit,a l’oest.Aquesta antiga cubeta glacial,on els hi agrada parar-se alsvents freds del nord, però quegaudeix d’un bon sol, no deixad’estendre els seus paisatgessumptuosos, immensos boscosde pins sembrats de llacs, fre-qüentats pels isards i els muflons.Al costat oest, allà on les munta-nyes miren de reüll cap al cel perassolir el seu punt culminant(2.921 m) al pic del Carlit, s’aixe-quen les estacions d’esquí alpídels Angles, de Formigueres, dePuyvalador i de la Quillane. Amb140 quilòmetres de pistes mar-

cades, l’espai nòrdic del Capcir ésl’espai nòrdic més gran del sudde França.

Tres en unEsquí de fons, raquetes, excur-sions, luges, trineus tirats pergossos, biatló… Les 13 pistes deldomini del Capcir suposen unagran diversitat de pràctiques pergaudir en família de la natura ide la neu. Amb el nivell de “ 4Nòrdiques”, l’espai es divideix entres paratges. El més alt, a 1900metres d’alçada amb vistes sobrela Mediterrània, la Llose Clavera,

ElmésgranespainòrdicALÇADES PIRINEUS ESPAI NÒRDIC DEL CAPCIR

Domini: més de 190 quilòmetres de pistesamb 4 vermelles, 5 blaves, 2 verdes, 5senders nòrdics, 2 àrees lúdiques ambtelecorda nòrdic, 8 pistes per a raquetesmarcades i gratuïtes, 1 pista de trineus degossos, i un espai de snowboard.Sales de picnic. Forfait diari: 9,50 €.Passi setmanal de 29 à 50 €Novetats 2012: pack forfet + material +classes: a partir de 32 € (esquí de fons oraquetes o biatló). Sortida amb

acompanyants de marxa Nòrdica o ambraquetes amb àpat tradicional al Torn. Itots els dijous al vespre durant lesvacances escolars, rondes nocturnesseguides d’un vi calent.Informació de l’estacióEspai nòrdic del CapcirColl de la Quillane - La Llagonne.Tel : 33 (0)4 68 04 49 86www.capcir-nordique.comwww.sunfrance.com/montagne

15

00

/19

00

m

La millor manera de passejar-se…Aquí, la passejada és la protagonista amb 37 quilòmetres de sendersnòrdics i 46 quilòmetres de senders per a raquetes, marcats i nopiconats, que donen la impressió de recórrer terrenys verges al cor de lavall. El snowkite, que és a la neu el mateix que el kitesurf és a la mar,ofereix altres perspectives. L’estació del Capcir està esquitxada d’unamultitud de llocs a diferents alçades per als iniciats i altres «pro» delfreestyle que els hi agrada jugar amb el relleu. Proposa també sessionsde descoberta, preludi de sensacions fortes! Aquest alt i vast altiplà, éstambé el terreny privilegiat de les competicions:Les Primeres planxes del Capcir, una cursa per a nens inscrita alChallenge Jeune Fondeur, la Travessia del Capcir, des d’infantils a séniors,amb quatre proves en estil clàssic de 30 a 2,5 quilòmetres i finalment elGran Premi del Capcir, curs de fons especial en estil lliure inscrita alCampionat de la Copa Catalana.

està equipat amb llargues pistesideals per al descobriment del’esquí de fons. Una de les trespistes per a raquetes arriba al re-fugi del Torn, al cor del domini.Espai privilegiat per a cursosd’iniciació des dels 4 anys, el pa-ratge de la Quillane Calvet afe-geix a les pistes d’esquí de fons,una pista de luge i traces per alstrineus de gossos.Finalment, la Lladure-Le Galbe LaMatte, reuneix 5 senders nòrdicsi 3 pistes de raquetes, d’accésgratuït. També són possibles sor-tides amb trineus tirats per gos-sos i activitats eqüestres.

SUDDEFRANCE - 8 -


A1.700 m d’alçada,davant del pic de laCambre d’Aze, a lacomuna de la Lla-gone, a un pas de

Montlluís i del seu forn solar,l’estació La Quillane és la méspetita de les estacions cata-lanes.Implantée au col de La Quillane,dans le périmètre de l’EspaceNordique du Capcir, ses quatrepistes, trois vertes et une bleue,sont idéales pour découvrir ets’initier au ski alpin loin desfoules des grandes stations pyré-néennes dans une ambiancechaleureuse ! Les deux fils neigede l'Espace enfants sont gérés

par l’école de Ski EFS qui pro-digue des cours de ski alpin, deski de fond, de snowboard en le-çons particulières et en courscollectifs, pour les débutants,petits et grands. Cette stationfamiliale fait tout pour se faireremarquer en éclairant les pistesle soir jusqu’à 20 heures à l’aidede 34 projecteurs, en garantis-sant des pistes enneigées avecpas moins de 11 canons à neigeou encore en proposant des ani-mations dans son snowpark oùdébutants et confirmés peuvents’initier en toute sécurité au freestyle, sur des rampes de lance-ment sécurisées avec un airbagde réception !

EscapadespobletanesSi aquesta estació d’esport d’hi-vern és relativament recent, la co-muna on es troba no dataprecisament d’ahir!Des del segle XI, La Llagone és uneix de comunicació entre l’AltConflent i el Capcir via coll de laQuillane.Fistonada de boscos, aquest anticpoble fortificat s’aglutina entornde la seva església parroquial,l’església de Saint-Vincent,construïda al segle XII. Recent-ment inscrita dintre dels monu-

ments històrics, conserva un re-marcable mobiliari litúrgic medie-val de 15 objectes, entre ells unaMajestat (Crist en Majestat) enfusta policromada del segle XII.Una mica més al nord, el llac deMatamala, lloc d’immersió sotael glaç, brilla entre el seu embol-call de vegetació, a 1.600 metresd’alçada, al cor del bosc Royalede la Matte, amb pins silvestresseculars, habitat per cérvols.El poble del mateix nom, traves-sat per l’Aude, que no comptaamb més de 300 habitants du-rant tot l’any, ha conservat tot elseu encant muntanyenc.

UnafamiliarquehovolcontinuarsentALÇADES PIRINEUS LA QUILLANE

SUDDEFRANCE - 9 -

Domini: esquí alpí, pistes: 3 verdes i 1blava. 1 jardí d’infància. 2 cordes de remolc.2 telesquís. 11 canons de neu. En previsió isota reserva d’obertura aquesta temporada,una escola de conducció sobre gel.Informacions pràctiques La Quillane:Tel : 33 (0)4 68 04 22 25www.laquillane.frwww.sunfrance.com/montagne

17

10

/18

10

m

L’art i la guerra

Situat estratègicament a la cruïlla dels territoris del Conflent, del Capciri de la Cerdanya, Montlluís és la ciutat fortificada més alta de França.Concebuda per Vauban el 1679 per tal de defensar la nova fronteraamb Espanya, el Capcir va esdevenir francès al mateix temps que elRosselló, el Conflent i 33 pobles de la Cerdanya.Aquesta plaça fortaforma part de la xarxa dels espais majors de Vauban, inscrita a la llistadel Patrimoni Mundial de la Humanitat (2008) que reuneix dotzefortificacions del cèlebre ingenier militar. El camí que recorre els peus dela muralla ofereix una vista del conjunt i permet apreciar els bastionsamb forma de mitja lluna que protegeixen els murs, les garites i elsfossats. El 1936, els refugiats republicans de la Guerra Civil espanyolas’amuntegaren al perímetre de la ciutadella que domina la plaça forta.Avui Centre National d'Entraînement Commando, la ciutadella s’obreper a la visita del seu pou dels Forçats, obra en fusta del segle XVIII, queproveïa a la ciutat d’aigua. Montlluís alberga també el primer forn solarde doble concentració construït el 1949, utilitzat per a la recercacientífica i explotat en el marc de produccions industrials i artesanalscom la cocció de ceràmica d’art.http://mont-louis.net


L’estació dels Angles ésuna de les més belles es-tacions d’esquí piri-nenques i la mésanimada del Capcir. Mul-

tiplica les propostes per satisferun ampli ventall de lliscadors, es-quiadors i surfistes. Des de l’alti-plà de Bigorre, que acull lesescoles d’esquí, al Pla del Mir,per als partidaris d’un lliscamentesportiu, i als sectors de Balcèrei de Jassettes, cinquanta quilò-metres de pistes d’esquí alpí tra-çades dins el bosc amb undesnivell de 800 metres ofe-reixen diferents nivells de dificul-tat i un magnífic panoramasobre el llac de Matamala.El snowpark ocupa un bonicespai de 5 hectàrees a aproxima-dament 2.000 metres d’alçada.Creat el 1991, i renovat el 2009,

ha sabut adaptar-se a l’evolucióde les pràctiques i de les tèc-niques i ofereix als adeptes dels

salts i de les figures acrobàtiques,diferents mòduls de freestyle ivaris circuits (boarder cross, slo-pestyle, snow skate i tot un nouFreestyle Airbag). Un equipamentque fa dels Angles «LE» lloc dereferència de snowboard delLlenguadoc-Rosselló!Pels amants d’un contacte mésserè amb la natura, l’estaciócompta amb 36 quilòmetres depistes per a l’esquí de fons i lesraquetes així com pistes per a tri-neus de gossos, i ofereix l’ocasiód’acostar-se al llac de Balcère, deseguir els meandres de l’Aude,d’aproximar-se a les fondaladesde les valls, al cor dels boscos id’observar un isard, un mufló oun gran gall fer...

Untocdebogeria

Enlairar-se aixecant el volamb un parapent per ater-rar 600 metres més a baix,dret sobre els esquís.Alternar la lliscada amb elvol deixant-se remolcar peruna cometa. Creure’s unafoca sobre la banquisa sub-mergint-se en un llac glaçatamb un aigua a 2º (amb unvestit tèrmic és clar) unit almón exterior per una corda(i acompanyat per un pro-fessional). O just abans de lanit, quan les pistes estandesertes, jugar en família ala serp de les neus (snakegliss) durant mitja hora dedescens en tren de trineu...Des de l’inauguració del pri-mer telecadira, el 1965, ElsAngles han mantingut laseva ambició de situar el do-mini esquiable sota el signede la modernitat i de la in-novació.

UnaestacióDegeometriavariableALÇADES PIRINEUS ELS ANGLES

SUDDEFRANCE - 10 -

Domini: 40 pistes d’esquí alpí de lesquals 2 negres, 16 vermelles, 9 blaves i13 verdes, 3 zones « freeride ».Snowpark, amb recorregut slopestyleBoardercross i modalitats de Tables,Quater, Big Air, Hip, HandRails,Part de davant… 365 canons de neu,1 telecabina, 4 telecadires, 12 telesquís,2 cintes.8 llançadores. Capacitat d’allotjament de

més de 18.000 llits. L’estació està inclosaen una marca mediambiental. Zona depicnic. Forfaits Diaris 34 €. Guixeta“mans lliures”.Informacions de l’estació:Tel : 33 (0)4 68 04 32 76www.lesangles.comAplicació Iphone: Les Angles (gratuït)El « Forfait Temporada Neus Catalanes »permet esquiar tota la temporada d’hivern

a les 8 estacions de les Neus Catalanes:Cerdanya Puigmal 2009, Espace Cambred’Aze, Font-Romeu, Pyrénées 2000,Formigueres, La Quillane, Les Angles, PortéPuymorens, Puyvalador. Existeix tant perl’esquí alpí com per l’esquí nòrdic, i proposanombroses fórmules tarifàries (per exemplea partir de 190 € els 6 dies per a l’esquí alpío 40 € els 5 dies lliurement en esquí de fons).www.neigescatalanes.com16

00

–2

40

0m

Al tombant dels carreronsConstruït sobre els contraforts del massís del Llaret, el més elevat del’altiplà del Capcir, el poble dels Angles forma part d’aquelles comunesrurals de muntanya que han aconseguit la seva reconversió en estaciód’esquí. Però l’antic poble de Les Angles no ha oblidat la seva història.La plaça del Castell està dominada per la «porta-torre» del castell,vestigi de fortificacions del segle XII, algunes façanes de casess’arrodoneixen encara de la part de darrera on sobresurten els anticsforns de pa i es decoren amb llindars gravats amb les inicials i laprofessió del seu propietari.Aquí i allà, en el tombant d’un carreróapareix la forma rectangular de les fonts de granit instal·lades aprincipis del segle passat per satisfer les necessitats d’aigua delshabitants i de les tropes. Ben agafada del vell campanar, la campanacontinua compassant les activitats de la jornada.


Al’abast amb ra-quetes de l’altiplàde la Serra deMaury i de l’espaiclassificat dels

Camporells, les 17 pistes d’es-quí alpí de l’estació de Formi-gueres davallen les pendentsarbrades entre 2.400 i 1.700metres d’alçada, amb un desni-vell de 700 m. L’estació i el seudomini esquiable de 65 hectà-rees es troben més amunt delpoble, a dos quilòmetres.Aposta per la seva dimensió fa-miliar proposant una guarderiaper als més petits, forfaits atrac-tius per als juniors i «packs fa-miliars», i als costat de les pistes

de diferents nivells, espais lúdicsi més acrobàtics: trineu, boardercross i un bi-esquí així com ma-terial per a deficients visuals pertal de transmetre els plaers del’esquí a tots.

Elcentrede lesexcursionsdelPirineusOrientalsDos telecadires permeten accedira l’espai classificat dels Campo-rells, centre imprescindible d’es-quí, de senderisme i de raquetes.Aquí, sol o acompanyat, el circuits’obre a paisatges grandiosos i alblau dels llacs que es succeeixenun darrera l’altre, al peu dels cimsmés alts i dels rierols de brunzitcristal·lí... Candidat al nivell «FôretPatrimoine», el massís forestaldels Camporells està dominat pelpi de muntanya, espècie rara aFrança, conegut com a «pinegre», amb motiu del color de la

seva escorça. Fa d’abric a unafauna típica de muntanya, comles perdius blanques, amb plo-matge blanc a l’hivern i els ditsemplomats de les quals faciliten lamarxa sobre la neu, els isards, em-blema dels Pirineus i cosins de lescamusses... També s’organitzencaps de setmana «Gran Nord»,amb raquetes i trineus de gossosper terrenys verges i passant la niten iglús. També accessible, la valldel Galbe presenta, al costat del’estany del Diable, una llosa ambinscripcions rupestres atribuïdes alperíode neolític, entre elles unmotiu amb forma humana. I, peruna estada inoblidable, reserveula vostra nit al refugi vigilat.

Entrefamíliainatura,unvalorsegurALÇADES PIRINEUS FORMIGUERES

SUDDEFRANCE - 11 -

Domini: 25 km de pistes. 70 canons deneu. 17 pistes d’esquí alpí: 1 negra,6 vermelles, 7 blaves, 3 verdes.Espai per a principiants a peu de pistes.1 snowpark, 1 boarder cross, 1 espaifreestyle, 1 pista de banyeres. Un joc depista, luge. 2 telecadires de quatre places,4 telesquís, 1 telecorda gratuït.Guarderia Piou-Piou.Novetat 2012-2013: obertura d’una zonafreestyle de 10 hectàrees a la vessant

nord de la Serra de Maury.Senders per a raquetes marcats gratuïtsForfait diari: 28,50 €.Forfet per hora a partir de 13 €.Informacions de l’estacióTel : 33 (0)4 68 04 43 75Oficina de Turisme.Tel : 33 (0)4 68 04 47 35www.formigueres.netwww.sunfrance.com/montagne« Forfait Temporada Neus Catalanes »

permet esquiar tota la temporada d’hiverna les 8 estacions de les Neus Catalanes:Cerdanya Puigmal 2009, Espace Cambred’Aze, Font-Romeu, Pyrénées 2000,Formigueres, La Quillane, Les Angles, PortéPuymorens, Puyvalador. Existeix tant perl’esquí alpí com per l’esquí nòrdic, i proposanombroses fórmules tarifàries (per exemplea partir de 190 € els 6 dies per a l’esquí alpío 40 € els 5 dies lliurement en esquí de fons).www.neigescatalanes.com1

70

0/2

40

0m

Un llogarret històricFormigueres, que s'estén sobre46,9 km2 i només compta amb462 habitants, és no obstant elpoble més important del Capcir.Aquesta capital històrica servei deresidència d’hivern del reis deMallorca al segle XIII. D’entre lescases muntanyenques amb teulatsd’esquist, s’aixeca el mur del

campanar de forma piramidal amb quatre arcades de l’església Sainte-Nativité-Notre-Dame, classificada monument històric. Construïda entreels segles IX i XII i reformada al segle XVIII, l’església fou integrada aldispositiu de defensa de la vila començat per Pere d’Aragó al segle XIV.Edifici de nau única, a aquesta s’hi van afegir quatre capelles laterals idues sagristies, i posseeix un Crist de fusta esculpit que descendeix dela creu, de la segona meitat del segle XII, la peça d’art més bella delCapcir, que és un pas intermedi entre els models francesos (molt rars) iels grups de fusta policromats espanyols.


Comparada amb lesseves veïnes, va sertardiament, el 1981,que es va construirentre els avets l’es-

tació d’esquí de Puyvalador,entre 1.700 i 2.400 metres d’al-çada. Dominant el Capcir, sobreel massís del Madres, fronteranatural entre l’Aude i els PirineusOrientals, les seves llarguespistes serpentegen en direcció alllac que porta el seu nom, ofe-rint un superb panorama sobretota la vall i sobre la cadena piri-nenca.Amb una distància total de 40quilòmetres, satisfà als princi-piants, que poden exercitar-sesobre pistes variades, en un am-bient distès, o quan els esquia-dors més experimentats sónseduïts per pistes més tècniques,com la dels Lys, famosa per laseva dificultat i la seva pendentvertiginosa.Si el blizzard que bufa al Pic duGinèvre (2.382 metres d’alçada)justifica el nom de «petita Sibè-ria» atribuït a la regió, la solel-lada permet, a les pistesespecialment marcades per a ex-cursions amb raquetes o amb es-quís, apreciar la bellesa delspaisatges, localitzar també a laneu, les traces del gran gall fer,o les del trencalòs barbut, el vol-tor més gran europeu.

L’estaciódetoteslesemocionsALÇADES PIRINEUS PUYVALADOR-RIEUTORT

Domini: Esquí alpí: 17 pistes de les quals2 negres, 6 vermelles, 5 blaves, 4 verdes.1 snowpark. Raquetes: Itineraris marcats.2 telecadires.8 telesquís. 65 canons de neu. Un centred’esbarjo per als nens. 1 escola d’esquí.Informacions de l’estació:Tél : 33 (0)4 68 04 44 83.www.puyvalador.com

« Forfait Temporada Neus Catalanes »permet esquiar tota la temporada d’hiverna les 8 estacions de les Neus Catalanes:Cerdanya Puigmal 2009, Espace Cambred’Aze, Font-Romeu, Pyrénées 2000,Formigueres, La Quillane, Les Angles, PortéPuymorens, Puyvalador. Existeix tant perl’esquí alpí com per l’esquí nòrdic, i proposanombroses fórmules tarifàries (per exemplea partir de 190 € els 6 dies per a l’esquí alpío 40 € els 5 dies lliurement en esquí de fons).www.neigescatalanes.com

17

00

/24

00

m

Paisatges subterranisSituat a sobre de la presa, el poble de Puyvalador sembla vigilar encaral’entrada del congost de l’Aude. El seu nom català, que s’escrivia PuigValador al segle XVII, es podria traduir per un «mont amb forma debala o pilota», o bé una muntanya sentinella.Antigament fortificat,només ha conservat escassos vestigis de la seva antiga fortalesa reial.La seva església romànica, sovint reformada, està dedicada a sant JoanBaptista i posseeix una magnífica Verge amb l’Infant, escultura de fustapolicromada del segle XIV.A tres minuts del poble, la gruta de FontRabiosa, tancada de mitjans de novembre a mitjans de desembre,desvetlla de sala en sala, un paisatge luxós composat de múltiplesconcrecions, cabells d’àngel, estalactites en forma de tubs d’orgue,discos, plecs, columnes i, en els accessos al llac, rams blancs d’aragonitai una papallona, símbol de la gruta.

EnneufrescaL’estació de totes les emo-cions, segons l’eslògan, voloferir tots el nivells delsesports de lliscament. Per alssurfistes de les neus i d’altresfreestylers, una de les pistesde snowboard està equi-pada amb un enorme air-bag, una garantia per a unacaiguda sense risc! No enshem d’oblidar del forapistes, amb l’itinerari senya-litzat de la Font Rabiosa,enmig d’avets, amb neufresca, a la part amb més na-tura de l’estació. El llac dePuyvalador és una altra deles destinacions per a les ex-cursions amb raquetes oamb trineu de gossos.Aques t embassament ,construït després de la pri-mera Guerra Mundial, estàdestinat, com el de Mata-mala, a regularitzar el cursfogós de l’Aude que, tenintel seu naixement a la vessantest del Carlit, té tendència adesbordar-se en crescudesconsiderables a partir de quetravessa el Capcir. Més al’oest, a prop de l’estaciódels Angles, el llac de les Bul-loses, alimentat pel Têt,espai natural classificat, ésun diamant blau encastat enles cimes nevades, que me-reix la pena.

Cir

cuit

SUDDEFRANCE - 12 -


Cir

cuit

algunes de les seves façanes, relaten el passatd’una ciutat que pren el nom de «TerraPrivilegiada» al segle XIII i deu la seva prosperitatal comerç de la tela, de les sabates i dels barretsde feltre, especialitat de la vall de l’Aude al segleXIX. El castell de Chalabre, propietat de la famíliade Mauléon-Narbonne ha sigut ampliatregularment al llarg dels segles.Avui, els seus2500 m2 rehabilitats al cor d’una finca de 25hectàrees, han estat transformats en parc d’ocihistòric que proposa tallers (cal·ligrafia,llançament de javelina, dansa…) i animacions(contes, espectacle eqüestre…) sobre el tema del’Edat Mitjana i de la cavalleria. Una maneraatractiva per als nens de posar un peu a lahistòria.

Office de Tourisme du Quercorb.Cours d’Aguesseau. Chalabre.Tél : 33 (0)4 68 69 65 96.Château de Chalabre. Chalabre.Tél : 33 (0)4 68 69 37 85.

3 - Un descens a les cavesde LimouxLimoux és conegut per la seva “blanquette”,aquest vi efervescent elaborat segons el mètode“champanyès” des del segle XVI. Nombrososproductors obren les seves caves a grups devisitants. S’imposa doncs una visita, que revelaràla història i alguns secrets d’elaboració abans depassat a la degustació. Dominada per l’agullagòtica de l’església Saint-Martin, la vila vella deLimoux invita a una passejada pels seus carreronsestrets a la recerca dels hotels particulars delsegle XV i de les residències del Renaixement, delpont Neuf (1327), de les arcades de la Place de laRépublique o dels vestigis de les seves murallesmedievals. De gener a març, cada dissabte idiumenge, la ciutat s’encén amb els colors dels

1 - Un peu en la llegendaa PuivertPuivert es concentra entorn del seu burgcentral, 14 petits pobles es disposen al llargde l’emplaçament d’un gran llac ques’assecà de cop al segle XIII. El petit plad’aigua que el substitueix semblaguardar la llegenda de la Damablanca: una princesa aragonesa,compadint-se de les onades quesubmergien la roca des d’on ellacontemplava el llac, va seremportada per la inundació que vaprovocar la bretxa feta a lamuralla per tal d’abaixar el nivelldel llac. El castell medieval dePuivert, assetjat per Simon deMontfort, va ser reformat al segleXIV. Ha conservat la seva torred’entrada quadrada, el seu pati d’honori el seu alt “donjon” (torre del’homenatge), la plataforma defensiva delqual ofereix una vista magnífica sobre la regiódel Quercorb.A la 4a planta, la volta d’ogiva de la“sala dels músics” arranca dels culs de llàntia al’efígie dels músics.Aquestes escultures i elsinstruments són reproduïts en l’Instrumentariummedieval del Museu del Quercorb.

2 - Un llançamentde javelina al Castellde ChalabreConstruït a la confluència de tres rius, envoltat decolines arbrades, Chalabre és la capital delQuercorb. Plaques històriques, disposades sobre

vestits de les bandes i els sons dels grups demúsics, es submergeix en la desfilada de carrossesflorides i en les desfilades de carros en el carnavalmés llarg del món.Oficina de Turisme.Avenue du Pont de France.

Tel : 33 (0)4 68 31 11 82.Syndicat des Vins A.O.C.

20, avenue du Pont de France.Tel : 33 (0)4 68 31 12 83.

4 - Un banyen la històriaa Alet-les-bainsEn el camí de tornada,Alet-les-Bains associa la importància d’unpatrimoni heretat de l’èpocamedieval amb els encants d’unaestació termal. Els romans

apreciaven ja les virtuts curatives deles seves aigües. L’estació associa

avui cures terapèutiques iequipaments de descans i benestar, per

triar a la carta.A aquest moment derelaxació, hi haurà d’altres que preferiran la

contemplació dels magnífics vestigis romànicsde l’abadia benedictina Sainte-Marie d’Alet. Laporta d’entrada, la sala capitular, la capellapoligonal i els murs del claustre d’aquestimponent conjunt arquitectònic en gres d’Alet,estan classificats com a Monuments històrics. Enel poble medieval fortificat, organitzat amb formad’estrella entorn de la plaça, subsisteixen bellesresidències amb entramat i voladís, dels seglesXIII i XIV.

Punt d’acollida de l’Abadia.Tel : 33 (0)4 68 69 93 56.

ALÇADES PIRINEUS 24 H CIRCUIT ENTRE QUERCORB I PAÍS DE RAZES

SUDDEFRANCE - 13 -

Les Angles

Têt

Aude

Aude

Agly

D. 118

D. 117

D. 119

D. 612

D.61

4

D. 117

D. 118

D. 612

D.61

2

D. 611

D.61

1

D. 611

D. 611

D. 613

D. 611

D.61

3

D. 118

D. 118

D. 118

D. 613

D. 613

D. 3

D. 3

D. 12

D. 39

D. 117

D. 117

D.62

0

D. 626

D. 102

D. 102

D. 626

D. 620

D. 104

D. 623

D. 620

D. 12

D. 615

D.61

5

D. 618

D. 618

D. 619

D. 115

D. 616

N. 116

N. 116

N. 116

N.9A.

9

A.9

A. 61

Lavelanet

Mirepoix

QuérigutAx-les-Thermes

Tuchan

Mouthoumet

Saint-Hilaire

Fanjeaux

Couiza

Axat

Chalabre

Alaigne

Quillan

Belcaire

Lagrasse

Durban-Corbières

RivesaltesLatour-de-France

Arles-sur-Tech

Prats-de-Mollo-la-Preste

Mont-louis

Olette

Villefranchede Conflent

Thuir

Saint-Estève

ToulougesMillas

Vinça

Alet-les-Bains

Sournia

Saint-Paul-de-Fenouillet

LIMOUX

CARCASSONNE

PERPIGNAN

CERET

PRADES

Font-Romeu

11AUDE

4

12

3

Limoux

Chalabre

Llac i castell de Puivert

Alet-les-Bains


La Cerdanya, un altiplàformat per una fallaplena entre dues munta-nyes, ocupa la concad’un antic llac a 1.200 m

d’alçada. Aquests paisatges al-ternen la suavitat alegre de lesvastes valls cobertes de camps ide pastures on pasturen els ra-mats de bovins, i l’embruix de lesaltes muntanyes ombrejades perboscos espessos, el massís delCarlit i la cadena del Puigmal.L’Alta Cerdanya (part francesa,la Baixa Cerdanya és espanyola)està amarada d’aire pur i de sol.Aquests 300 dies de sol per anyli serveixen per fer experimentsamb energia solar i per tenir unavocació turística que dedica unlloc d’honor als esports d’hivern.Entre 1.600 m i 2.400 m d’al-çada, l’espai Cambre-d’Aze se

situa a la confluència del Capciri de la Cerdanya, al peu del mas-sís muntanyós del Cambred’Aze.

La unió fa la forçaLa unió fa, en tot cas, l’encant ila qualitat de l’Espace Cambred’Aze, que reuneix el domini es-quiable de dos pobles, Eyne iSaint-Pierre-dels-Forcats. Estacióamigable que reivindica la sevadimensió familiar, l’espai reuneixen un radi de varis quilòmetrestot tipus d’esports de neu.Camps de neu pols, camins aba-lisats i pistes impecablement tre-pitjades es presten a l’esquí alpí,de fons, o de travessa, al snow-board, i al luge sobre pistes ha-bilitades. La neu natural es veureforçada per una vasta xarxa de

neu artificial amb 157 canons deneu. Les excursions amb esquíso amb raquetes troben aquí unespai predilecte. Les passejadesa cavall sobre senders nevatsdesperten d’altres emocions.El circ de la Cambre-d’Aze, quedomina amb la seva forma deferradura Sant Pere dels Forcats,és una de les muntanyes emble-màtiques dels excursionistes. Alcim, una vista clara sobre els picscatalans més grans, des del Ca-nigó al Carlit, passant pel pic delGegant. A la tornada, les sensa-cions fortes estan garantidesamb el «gran passadís», unabaixada de més de 1.000 mentre pistes i fora-pistes... Fasci-nants per mirar i divertides perprovar, les baixades amb torxesorganitzades durant tota l’esta-ció.

Natura iculturaEina i Sant Pere dels Forcatsformen part del Parc naturalregiona les Pirineus cata-lans. La reserva natural de laVall d’Eina, coneguda pelsbotànics des del segle XVIII,està classificada com a «re-serva natural» des del 1993.La diversitat del seu mediafavoreix la presència d’es-pècies rares, tant en floracom en fauna, amb pobla-cions d’isards, de cabirols,de cérvols, d’àligues reials,de lagòpodes alpins i denombroses rapinyaires... LaMaison de la Vallée orga-nitza la visita dels jardinsbotànics i excursions totl’any. La comuna és tambémolt reputada pel seu patri-moni arqueològic. Entre elsmés visitats es troba el dol-men de Lou Pou, un petitsarcòfag megalític (2.000ans av. J.C.), el dolmen delsPasquerets, una tomba si-tuada al centre d’un túmul,o el menhir de la Basousse.A Sant Pere dels Forcats,l’església de Sant Pere, edi-fici de nau única bordejatper dues capelles lateralsque daten del segle XII,conté nombrosos objectesd’art dels segles XVI al XVIII,entre ells l’excepcional re-taule de l’altar major.

Amigablealespistesofora-pistesALÇADES PIRINEUS ESPACE CAMBRE-D'AZE

SUDDEFRANCE - 14 -

Domini: 35 km de pistes. 157 canonsde neu. 21 pistes: 2 negres, 7 vermelles,3 blaves, 9 verdes. Dues àrees per aprincipiants. 2 pistes de luge.1 snowboard. 1 snowpark. 14 mòduls.Circuit forestal. Sender per a raquetes.1 telecadira, 16 telesquís, 1 telesquí decable baix . 2 Escoles d’esquí ESF, ESI.Guarderia per a nens de 6 mesosa 6 anys. Jardí de les Neus.Informacions de l’estació:

Tel : 33 (0)4 68 04 08 01.Sindicat intercomunal d’explotaciódel domini esquiable del Cambred’Aze. Tel : 33 (0)4 68 04 08 01www.cambre–d–aze.comForfait diari: 27 €Forfait mig dia: 22 €Accés excursió, telecadira: 5 €« Forfait Temporada Neus Catalanes »permet esquiar tota la temporada d’hiverna les 8 estacions de les Neus Catalanes:

Cerdanya Puigmal 2009, Espace Cambred’Aze, Font-Romeu, Pyrénées 2000,Formigueres, La Quillane, Les Angles, PortéPuymorens, Puyvalador. Existeix tant perl’esquí alpí com per l’esquí nòrdic, iproposa nombroses fórmules tarifàries (perexemple a partir de 190 € els 6 dies per al’esquí alpí o 40 € els 5 dies lliurement enesquí de fons).www.neigescatalanes.com

16

40

/24

00

m


Doblament del nom-bre de pistes (15 el1998, 30 avui),condicionament de12 quilòmetres de

pistes de neu artificial... Creada el1974, l’estació del Puigmal, queposseeix el domini esquiable mésalt dels Pirineus (entre 1.800 i2.700 metres d’alçada), ha inver-tit per respondre a les expecta-tives dels aficionats als esports delliscament, cada vegada mésnombrosos en apreciar-la, tot pre-servant la qualitat del seu entornnatural. Sobre una superfície totalde 320 hectàrees, 80 de les qualsfora-pistes, entre boscos i gransespais, l’estació aposta per la va-rietat de disciplines. A cada zona

correspon una pràctica – free ride,boarder-cross, pista de salts,snowpark, escola de lliscament,panoràmic, eslàlom, i a cada pràc-tica diferents nivell, des de princi-piants fins a experts. A mig camíentre freeride i freestyle, el wood-park i els seus 5 recorreguts natu-rals pel bosc multiplica els mòdulsper a experimentar, amb trampo-lins i altres salts. L’estació tambété fama per la dimensió del seuespai freeride, que s’estén enforma de circ des del cim de lespistes, a aproximadament 2.665m, en una profusió de pendents ide desnivells. És a qui on el mesde març es porta a terme el Derbydel Puigmal, etapa pirinenca delTrofeu dels Derbys.

SempremésaltEl Puigmal d’Err, a 2.910 m, ésel segon cim del departamentdels Pirineus Orientals. Recorre-gut antigament per camins pas-torals, aquest gran clàssic del’esquí de passejada s’efectuaacompanyat per un professionaldes de l’estació. Des del cim, lavista abraça tota la Cerdanya ila serra espanyola fins al massísde Montserrat al nord de Barce-

lona. Més a baix, envoltadad’un amfiteatre d’alts pics queronden els 3.000 m, trobem lavall de Núria, el riu epònim dela qual neix en les vessants delPuigmal.Bressol del santuari de la Vergede Núria i lloc de pelegrinatge,la seva església nova, erigida aprincipis del segle XX, guardal’escultura d’una verge de fustad’estil romànic, consideradacom la patrona de la fertilitat.

UnaestacióqueagafaalçadaALÇADES PIRINEUS CERDANYA PUIGMAL 2900

SUDDEFRANCE - 15 -

Domini:Esquí alpí, 30 pistes, 6 negres, 14vermelles, 5 blaves, de les quals 1 de 9km, 5 verdes, 2 boardercross, 1 snowpark, 1 woodpark. Espai per adebutants a peu de pistes. Escolad’esquí.Guarderia de nens a partir de 3 anys.Remuntadors: 8 telesquís, 2 telecadires,2 telecordes i 1 telesquí de cable baix.

Certificació iso 9001 V2000.Salles de picnic.12 km de pistes de neu artificial.Informacions de les estacions:Tel : 33 (0)4 68 04 70 15 33et 33 (0)4 68 04 72 94www.puigmal.fr« Forfait Temporada Neus Catalanes »permet esquiar tota la temporada d’hiverna les 8 estacions de les Neus Catalanes:

Cerdanya Puigmal 2009, Espace Cambred’Aze, Font-Romeu, Pyrénées 2000,Formigueres, La Quillane, Les Angles, PortéPuymorens, Puyvalador. Existeix tant perl’esquí alpí com per l’esquí nòrdic, iproposa nombroses fórmules tarifàries (perexemple a partir de 190 € els 6 dies per al’esquí alpí o 40 € els 5 dies lliurement enesquí de fons).www.neigescatalanes.com1

80

0/2

90

0m

Un bany calent a la neuAdmirar la cadena demuntanyes nevades de Canigófins a la Serra del Cadí,relaxar-se a 1.450 m d’alçadaen una piscina d’aiguanaturalment calenta a 38ºC, éspossible! Ideal després d’unallarga sessió d’esquí o unallarga excursió. Les piscines

exteriors tallades als granit dels banys de Dorres s’alimenten per unafont d’aigua calenta sulfurosa que surt de la roca a 41ºC. Els avis liatribueixen virtuts contra els dolors d’ossos i les agulletes. Tothomassaboreix aquest moment de relaxació i de descans insòlit.Al poble, una de les capelles de l’església de Sant Joan està consagradaa una enigmàtica Verge negre. La regió pirinenca posseeix un nombreimportant d’aquestes estàtues romàniques, a vegades interpretadescom una evocació de les deesses mare de l’antiguitat.


Creada el 1936,Porté–Puymorens ésuna de les primeresestacions nascudesals Pirineus Orien-

tals, una de les més esportivestambé. Guardada per la torre dela Cerdanya, de la que nomésresten les ruïnes sobre un esperórocós, el poble, centre de l’esta-ció, s’allarga pel sud, al principide la vall del Carol, on antiga-ment vigilava l’entrada. Lespistes s’enlairen a 2.500 m d’al-çada, flirtejant amb el Pic de laMina, el de l’Estavol, i marcanten algunes d’elles un desnivellde 900 metres, un dels més im-portants del Pirineus.El domini es divideix en tresgrans sectors, La Mina, dominid’alçada panoràmica, Fontfrède,

articulat entorn de la Coulée,una de les pistes més llarguesdels Pirineus catalans, i Baladra,

espai de freeride sobre grans es-pais verges. Des del coll de Puy-morens, a 1.915 metresd’alçada, és possible intentar es-capades d’esquí de fons en al-çada, a 1.900 metres, peròtambé pel bosc, a menys d’ini-ciar-se en l’enlairament amb l’es-cola de snowkite. Tampoc enshem d’oblidar de les noves pistesde lliscament per als freestylers,un snowpark de 600 metres dellarg i un Half Pipe.

AcrobàciesblanquesUna pista de salts, homologada« Equipe de France », ha acollitel 2011 la Copa de França d’es-quí de salts. Està a disposiciódels adeptes d’aquesta disciplinaespectacular associant rapidesa

d’execució i tècnica de salt, so-miant seguir, o no, les traces deSilvan Palazo, campió de França2006 i nascut a La Tor de Querol,una comuna pròxima. Porté-Puymorens acull també a moltsfreeriders per la riquesa dels seusnombrosos corredors que per-meten iniciar-se o perfeccionar-se en la pendent ride, com lacresta de les Baillettes i l’espai deVignoles, que està igualment ex-plotat per a l’aprenentatge deles tècniques en corredors deneu d’un altre esport, l’escalada.És també en la vall de Porté-Puy-morens que s’intenta, amb pro-fessionals, l’ascensió de lescascades de gel, magnífiquessendes d’aigua gelada en la pen-dent de la muntanya.

L’estaciódelSudquenoperdelNordALÇADES PIRINEUS PORTÉ–PUYMORENS

SUDDEFRANCE - 16 -

Domini: 45 km de pistes. 70 canons deneu. 21 pistes: 4 negre, 3 vermelles, 7blaves, 7 verdes.6 bucles d’esquí de fons. Snowpark +Half Pipe de 600 m. 1 pista de saltshomologada per l’equip de França.Itineraris per a raquetes de neu.4 telecadires. 8 telesquís, 1 telecorda“bambi”. 1 escola d’esquí E.S.F.

Esquí nocturn tots els dissabtes fins a les20h.Informacions de l’estació:Tel : 33 (0)4 68 04 82 41www.porté-puymorens.net« Forfait Temporada Neus Catalanes »permet esquiar tota la temporada d’hiverna les 8 estacions de les Neus Catalanes:Cerdanya Puigmal 2009, Espace Cambre

d’Aze, Font-Romeu, Pyrénées 2000,Formigueres, La Quillane, Les Angles, PortéPuymorens, Puyvalador. Existeix tant perl’esquí alpí com per l’esquí nòrdic, i proposanombroses fórmules tarifàries (per exemplea partir de 190 € els 6 dies per a l’esquí alpío 40 € els 5 dies lliurement en esquí defons).www.neigescatalanes.com

16

00

/25

00

m

Per monts i per vallsA la confluència de França, d’Espanya i d’Andorra, Porté-Puymorens sesitua a l’entrada del parc natural regional dels Pirineus Catalans i elspaisatges que l’envolten, de boscos de pins negres i llacs d’origenglacial, són un pur encantament.A l’inici del túnel de Puymorens,coronat per la cascada de llum, escultura en vidre policromat, l’estretavall glacial del Querol s’estén fins a Bourg-Madame, on s’amaguenpobles típics a l’ombra de teulats de pissarra: Ur i la seva església deSant Martí, classificada com a monument històric, Enveitg o La Tor deQuerol, parada final del Tren Groc. Del castell del llogarret de Querol,que defensava l’estreta vall, només resten sues torres en ruïnes ques’aixequen insòlites sobre un pic rocós a prop del torrent. Més lluny,remuntant el recorregut del Tren Groc, el poble de Sallagosa invita ad’altres plaers, dedicant un museu a la xarcuteria cerdana.


L’escala de granit queporta al Gran Hotelde Font-Romeu lavan pujar riques ce-

lebritats que buscaven aire pur idistraccions. Tot i que el palauestigui avui inscrit a l’inventaridels Monuments Històrics iconvertit en residència privada,l’estació que s’estén a aproxima-dament 1.800 metres d’alçadaper sobre de l’altiplà de la Cer-danya, ha preservat les sevesqualitats. Sol (més de 3.000hores per any), aire pur i neu –natural o artificial- us esperen.Per renovar la seva aura, la ciutatque acull el Centre Nationald'Entraînement en Altitude,equipat amb una pista de pati-natge olímpica i que acull aesportistes d’alt nivell, buscamultiplicar els segells. Desprésdel de «ciutat més esportiva deFrança», ha obtingut el de «Fa-mília Plus», instal·lant més guar-deries per als més joves, i un

kidpark, que és el més gran delsPirineus. Disposa de 20 hectà-rees dedicades al lliscament lúdicsobre pistes temàtiques, en com-panyia d’animals dels Pirineus osobre les traces dels Inuit, peraprendre a esquiar divertint-se!Al costat de la tradicional pistade luge, hoops, túnels i boardresponen a la nova demandadels kids freestylers!

Satisferel màximFont‑Romeu Pyrénées 2000 és elresultat del domini esquiable dedues comunes, Font Romeu iBolquera. Els dos sectors, unitsper telecadires, representen 43pistes d’esquí alpí, entre lesquals la famosa Record, unanegra que acusa 415 metres dedesnivell, plena de corbes, com-pressions i schuss, utilitzada pera competicions d’eslàlom ge-gant. Uns 500 canons de neu

alimenten de neu artificial el do-mini esquiable. L’esquí de fonsdisposa de 111 quilòmetres depistes traçades i marcades entreel vast altiplà de «La Calma», elsboscos dels «Estanyols» i de«Farneils». A més aquest hiverns’ha creat una nova pista d’esquínòrdic amb neu artificial al sec-tor de la Calma Sud. Sobre lespendents agradablement ar-brades de l’espai de La Calmatrobem el snowpark amb salts imòduls. Les excursions amb ra-quetes amb o sense acompa-nyant s’inclinen també persatisfer tots els gustos, contem-platiu i esportiu, tant de dia comde nit! Al snowkite i d’altres pa-rapents, s’afegeixen el snows-coot, barreja entre el BMX i elsnowboard, una espècie de bici-cleta de neu per a fer figuresacrobàtiques, o més relaxat, elQuad-BTT, un tot terreny dequatre rodes sobre la neu!

ALÇADES PIRINEUS FONT-ROMEU - BOLQUÈRE / PYRÉNÉES 2000

Domini:59 km d’esquí alpí sobre 43 pistesde les quals 9 negres, 9 vermelles,10 blaves, 15 verdes. 11km de pistad’esquí de fons. 1 Snowpark. 1 kidpark.Jardí de neu ESF (a partir de 4 anys).Guarderia. Escola d’esquí. 8 telecadires,11 telesquís, 1 cinta, 1 telecabina.Informacions de l’estació.500 canons de neu.

www.altiservice.comOficina de turisme:Tel : 33 (0)4 68 30 60 61et 33 (0)4 68 30 12 42www.font-romeu.frwww.pyrenees2000.com.Forfait diari: 33,50 €.Forfait esquí de fons: 9,50 €

Novetat: sistema de jornada reduïdade 4 hores d’esquí, 30 €

« Forfait Temporada Neus Catalanes »permet esquiar tota la temporada d’hiverna les 8 estacions de les Neus Catalanes:Cerdanya Puigmal 2009, Espace Cambred’Aze, Font-Romeu, Pyrénées 2000,Formigueres, La Quillane, Les Angles, PortéPuymorens, Puyvalador. Existeix tant perl’esquí alpí com per l’esquí nòrdic, i proposanombroses fórmules tarifàries (per exemplea partir de 190 € els 6 dies per a l’esquí alpío 40 € els 5 dies lliurement en esquí de fons).www.neigescatalanes.com1

70

0/2

20

0m

Exactamentsota el solFont-Romeu significa «fontdels pelegrins», denominacióatribuïda el 1957 al territorinascut de la fusió dels poblesde Via i Odeillo. El seu origenprové de la capella del’Ermita, construïda sobre unafont, i etapa del camí de SantJaume, inscrita com aPatrimoni de la Humanitat perla Unesco i que conté obresbarroques d’un dels gransartistes catalans, Josep Sunyer,i nombrosos exvots. Elsaproximadament 9.130 petitsmiralls que composen el mirallparabòlic de 1.830 m2 delforn solar d’Odeillo, mereixentambé una visita. Successor el1968 del primer fornexperimental de Montlluís,aquest laboratori del CNRSintentava trobar alternativesenergètiques per a l’hora delprimer xoc petrolier.L’alternativa nuclear ha posatfi als experiments.A partird’ara es concentrafonamentalment en la recerca,en els estudis de fenòmens aalta temperatura, com perexemple el comportamentdels materials.

Citaamblaneuielsol

SUDDEFRANCE - 17 -


Cir

cuit

edificis conventuals es converteixen a poc a pocen ruïnes i són devastats: Una part es troba avuial Museu dels claustres del Métropolitan Museumde New York. Els capitells i les columnes que vanquedar a França van permetre la reconstrucció enel seu lloc original de dues galeries en marbrerosa de Vilafranca. Dedicat a l’arcàngel SantMiquel, la nau de l’església abacial és un dels rarsexemples d’art preromànic. L’abadia que aculluna petita comunitat de Benedictins és avui benviva i acull cada estiu el Festival Pau Casals(música de cambra).

Abadia de Cuixà. Carretera de Taurinyaa Codalet. Tel : 33 (0)4 68 96 15 35.

3 - En la riba del TechFamós per les seves rosquilles, els seus teixits i laseva festa de l’Ós (al febrer), Arles-sur-Tech éstambé un dels bressols de la forja, hereva de laindústria minera floreixent del segle XVII quedonà reputació als forjadors catalans. El seu art esrevela en els nombrosos balcons de les cases i escelebra a finals d’octubre en les “Trobadeseuropees de forja d’art”.Aquí, tots el carrersempedrats porten a l’abadia benedictina entornde la qual es va construir la ciutat. L’abadiacarolíngia més antiga de Catalunya alberganombrosos tresors: el timpà del portal, un delsprimers testimonis de l’escultura romànica, elprimer claustre gòtic de la Catalunya Nord, la naude l’església romànica amb voltes de canóapuntades, armaris de relíquies amb decoraciópictòrica (segles XII i XIV), retaules barrocs, bustosreliquiaris de plata i un gran orgue Schmidt (s.XVIII). L’antic molí guarda la memòria dels teixitscatalans, les famoses teles d’espardenyes.

Oficina de Turisme. Le Palau a Arles-sur-Tech.Tel: 33 (0)4 68 39 11 99.

1 - Vilafranca de ConflentEmplaçament principalde VaubanÉs a Vilafranca de Conflent que trobem un dels12 emplaçaments principals del mariscalVauban (1633-1707), que va obtenir laclassificació mundial de la UNESCO el2008. Construïda el 1092 en laconfluència de tres rius - el Têt, elCady i el Rotja - entre la riba dretadel Têt i els peus de les roquesescarpades del Canigó, aquestacapital del vescomtat del Conflentha estat des de tots els temps unpunt estratègic cobdiciat.Aquestaposició avançada dels reis d’Aragópassa a estar sota control francèsel 1654. És aleshores reformada perVauban, que aixeca les muralles,construeix el fort...Avui, aquesta obramilitar ha esdevingut un indret turístic,completament agradable per a visitar laciutat medieval, amb els seus carreronsestrets i les seves façanes de marbre rosa.

Entrada de les Muralles. 32bis, rue SaintJacques. Tel : 33 (0)4 68 96 16 40.

2 - La nova vidade l’abadia de Cuixà…Després del petit poble de Codalet, a la D27, lacarretera grimpa cap a l’abadia de Sant Miquel deCuixà. És la seva una història ben curiosa: elmonestir fou fundat el 883, la seva esglésiaconsagrada el 974. Reformat al segle XII,comença a declinar des d’aleshores i s’apagadefinitivament durant la Revolució. El claustre i els

4 - Retorn a Vaubande l’abadia de Cuixà…

Dirigint-se cap a Prats-de-Mollo per la D 115,un panell “Les Gorges de la Fou”, convida

a una passejada espectacular al llargd’una passarel·la suspesa per sobre

d’un estret canó (1 m d’amplada enalguns llocs) a una alçada de 200 menmig del bram dels salts de la Fou.A Prats-de-Mollo, retorn a Vauban.Aquesta bastida fundada perJaume I de Mallorca el 1325, havist el seu recinte augmentat perl’arquitecte militar de Lluís XIV iple de diferents elementsdefensius, camins de ronda, garites,

reixes... La porta de França i la portad’Espanya donen accés a la vila vella,

amb els carrers empedrats amb còdols,dominada per l’església de Saint-Juste-

Sainte Ruffine, amb el campanar demerlets d’època romànica, que posseeix un

important mobiliari d’art barroc. Des del’església un camí porta al fort Lagarde, aixecatper Vauban, que domina la ciutat fortificada irodeja una torre amb trets medievals.A duespasses d’allà, l’estació de la Preste les Bainsconvida a un final de jornada relaxant en el seuSpa d’aigües blavoses de la font Apollon.

Oficina de Turisme. Place le Foirala Prats-de-Mollo. Tel: 33 (0)4 68 39 70 83.

ALTITUDES PIRINEUS 24 H CIRCUIT DEL CONFLENT AL VALLESPIR

SUDDEFRANCE - 18 -

Etangde

Leucate

Etangde

Canet

Tech

Têt

A

Têt

Agly

D. 81

D. 81

D. 618

D. 612

D. 612

D. 617

D.61

4

D. 117

D. 612

D.61

2

D. 611

D. 12

D. 39

D. 117

D. 615

D.61

5

D. 618

D. 618D. 619

D. 115

D.11

5

D.40

D.11

D. 11

D. 11

D. 81

D. 83

D. 616

N. 116

N. 116

N. 116

N. 114N.9

N.9

A.9

A.9

Tuchan

Axat

Quillan

Argelès-sur-Mer

Canet-en-Roussillon

RivesaltesLatour-de-France

Saint-Laurent-de-la-Salanque

Arles-sur-Tech

Prats-de-Mollo-la-Preste

Mont-louis

Olette

Villefranchede Conflent

ElneThuir

Saint-Estève

ToulougesMillas

Vinça

Alet-les-Bains

Sournia

Saint-Paul-de-Fenouillet

PERPIGNAN

CERET

PRADES

E S P A G N EFIGUERES

4

12

3

Fort Vauban

Abbaye St-Michel de CuxaPrats-de-Mollo

Conservatori de teixir


Al Lozère, al nord deMende, entre l’Au-brac i l’Allier, a1.400 m d’alçada,la Margeride ofe-

reix immenses extensions de pas-tures i landes de ginestell i bruc,puntejades, aquí i allà, per gros-sos penyals rodons, interromputsper boscos de pins i de faigs, tra-vessats per rierols tumultuosos.Una espècie de fi del món on laterra i el cel semblen units en undiàleg etern. Un espai ideal perassaborir en família la bellesad’una natura preservada tot prac-ticant l’esquí de fons o fent ex-cursions amb raquetes.Situada a la comuna de Saint-Denis en Margeride, l’estació

Les Bouviers-Grandrieu térenom pel seu espai nòrdic, queproposa, al cor dels boscos defaigs i pícees, una trentena dequilòmetres de pistes clàssiquesi de skating de diferents nivellsa una alçada mitjana de 1.400metres. Dues pistes de ra-quetes, que creuen el senderd’interpretació de la natura (7 o11 km), us portaran potsersobre les traces de la bèstia deGévaudan, en les immediacionsde la reserva de bisons d’Eu-ropa, o seguint els passos delspelegrins de Sant Jaume...abans de tornar al poble de xa-lets. Hi ha un espai reservat alsnens per a la pràctica lúdica delsesports de lliscament.

PeresportistesiamantsdelanaturaALÇADES CÉVENNES ELS BOUVIERS-GRANDRIEU

SUDDEFRANCE - 19 -

Domini:esquí de fons, pistes verda, (3 km i 4 km),blava (6 km), vermella (8.7 km),negra (10 km). L’estació reuneix quatre tipusd’allotjament individual o en grup, refugis,apartaments, xalets…Informacions de l’estació:Tel : 33 (0)4 66 47 41 54www.lesbouviers.comwww.sunfrance.com/montagne1

41

8/1

48

5m

El bisó d’Europa és més es-velt que el bisó americà, i noés menys cert que és el ma-mífer terrestre europeu mésgran. Amb un pes d’unatona i mesurant 2 metres ala creu, el “ bison bonasus”,supervivent de la Prehistò-ria, només es troba en el seuestat natural a Polònia i alCaucas a finals del segleXVIII. Davant de la desapari-ció dramàtica dels seusexemplars, un zoologistapolonès, Yan Sztolcman, feuun crit d’alarma durant“Congrés internacional perla protecció de la natura” el1923. I es va adoptar el seuprojecte de protecció en elbosc de Bialowieza. Menysmal! Només tretze bisonsconstitueixen la base genè-tica de tots els bisons euro-peus actuals. La Margerideva ser escollida en el marcd’una voluntat de diversifi-car, per seguretat, els polsde reproducció. Aquestaregió formava part antiga-ment del territori de distri-bució del bisó d’Europa iposseïa doncs criteris quegarantien l’èxit. I aquestanimal foraster que s’ali-menta d’herba, i també debranques, de fulles i d’es-

corces, s’ha aclimatat bé a laplana occidental de la Mar-geride, que va trepitjar perprimera vegada el 1991 unprimer lot de sis mascles itres femelles. L’espai mu-seogràfic de la Reserva deSainte-Eulalie proporcionainformació, en diferents su-ports, sobre els orígens i laforma de vida del bisó d’Eu-ropa, mentre que una grutaprehistòrica reconstruïda re-lata la seva història. Els parcsde visió, en un recorregutd’un quilòmetre, permetentrobar, a peu, alguns bisonsd’Europa i d’Amèrica. Peròla visita d’una hora es fasobre unes 200 hectàrees,aproximadament, de prats iboscos. I és en un ambientmàgic, en un trineu lliscantsobre la neu, enmig delsmagnífics paisatges de laMargeride, que es degustamillor el plaer d’observar elsramats, augmentats per va-ries cries nascudes a la pri-mavera de 2012. Tot unplaer!

Reserva de bisons d'Europa,48120 Sainte-Eulalieen Margeride.www.bisoneurope.comTel. : 33 (0)4 66 31 40 40.

Elsbisonsde lareservadeSainte-Eulalie


AmbientdeparanyersalsuddelaMargerideA

l sud de la Marge-ride, l’estació Lau-bert‑Plateau duRoy posseeix unvast espai nòrdic

d’aproximadament 10.000 hec-tàrees de praderies i boscos pú-blics. Les pistes d’esquí de fons,en modalitat clàssica i skating(60 km), estan repartides en dossectors i discorren entre 1.200 i1.450 m, sobre l’altiplà del Palaisdu Roy, des del poble de Laubertfins a les ribes del llac Charpal,embassament envoltat de gransextensions arbrades.En la calçada per a raquetes,fora pista o creuant una de lesquatre pistes marcades de l’espaide Charpal, us sentireu unaànima de paranyer davant de laimmensitat d’aquests paisatges que evoquen el gran nord cana- denc. La impressió encara serà

més forta si torneu d’una visitaa la reserva de bisons d’Europa aSainte-Eulalie!

LaSibèriaperalsHuskyCada any, el mes de febrer, s’or-ganitza una cursa de trineus degossos a l’estació. A prop del llacde Charpal i del «Truc de Fortu-nio», punt culminant de la Mar-geride, en l’espai de l’altiplà delRoy, la «Lozérienne» reuneix unacinquantena de tirs d’1 a 12 gos-sos per a una cursa de mitja dis-tància sobre una pistacondicionada de 40 quilòmetres.Els tirs prenen la sortida cadados minuts, segons l’odre acon-seguit en un sorteig per a la pri-mera màniga i després seguintl’ordre de la classificació per a lesmànigues següents.Curiosa i espectacular, la compe-tició reuneix més de 300 gossosnòrdics conduits pels seus mus-hers. Paral·lelament a la compe-tició, les animacions permetenfer un mini baptisme amb tri-neus de gossos o passejades entrineus tirats per cavalls.

ALÇADES CÉVENNES LAUBERT - PLATEAU DU ROY

SUDDEFRANCE - 20 -

Domini:esquí de fons, 60 km de pistessenyalitzades i protegides, repartidesen 2 sectors. En el sector de Charpal,6 pistes.A Laubert, després d’una nevadafavorable, 3 pistes, blava, vermella inegre. Segons la neu 20 km de pistesuneixen els dos espais.

Raquetes, 25 km marcats, 3 pistes verda,blava i vermella al Charpal, 3 pistesverda, blava i vermella a Laubert i2 pistes de luge.Les pistes de trineus no estan marcades,però les indiquen sota demanda.Una escola d’esquí. Espai amb el segellnòrdic de França.Informacions de les estacions:

Domini de LaubertTel : 33 (0)4 66 47 71 37Oficina de turisme de Châteauneuf-de-Randon: Tel : 33 (0)4 66 47 99 52www.sunfrance.com/montagneOficina de Turisme intercomunalMende Cœur de Lozère.Tél. 33 (0)4 66 94 00 23www.ot-mende.fr/

12

00

/14

50

m

Dels Aurochs a Du GuesclinEls dies que hi ha poca neu o quan necessitats d’ aire pur i mòlts perl’esforç somieu una mica de repòs, els voltants de l’estació ofereixenl’ocasió de prolongar el somni d’una natura salvatge. La reserva deSainte Lucie, a una cinquantena de quilòmetres, invita a compartir lacompanyia dels llops, quan per un sorprenent desafiament al temps, elllogarret de Giraldès es renova amb els aurocs, ancestres dels nostrestoros i vaques domèstiques. Aquest boví desaparegut, caçat en el passatpels homes de Neandertal, ha estat «ressuscitat» pels científicsrealitzant una successió de creuaments entre races rústiques!El museu d’art sagrat de Chastagnier i la seva col·lecció d’ornamentssacerdotals i d’objectes de culte, la filatura de les Calquières,rememorant el passat llaner del Gévaudan, el museu Du Guesclin aChateauneuf de Randon, celebrant el gran Condestable encarregatd’alliberar la ciutat del domini anglès... són algunes de les invitacionsper a penetrar a la història i la memòria d’aquests llocs i els seushabitants.


EldominidelsespaisvergesALÇADES CÉVENNES LE BLEYMARD - MONT LOZÈRE

SUDDEFRANCE - 21 -

Domini:esquí alpí: 7 pistes de les quals 1 negra,vermelles,1 blava, 2 verdes.Esquí de fons: 1 verda (2,9 km), 2 blaves(4,8 km), 2 vermelles (10,4 km).Pistes per a raquetes: vermella, 5 km,blava 2,5 km. Un espai luge. Unsnowpark.

Informació de l’estacióBleymard-Mont Lozère:Tel : 33 (0)4 66 48 66 48.www.lemontlozere.comwww.sunfrance.com/montagne

14

00

/16

10

m

Al cor del Parc Natio-nal dels Cévennes,recentment classifi-cat com a Patrimonide la Humanitat per

la Unesco, sobre els flancs norddel Mont Lozère, a poca distànciadel Finiels, punt culminant a1.699 m, l’estació Bleymard-Mont Lozère associa esports delliscament i turisme de desco-berta. De 1.400 a 1.610 m d’al-çada, reparteix el seu dominiesquiable entre la pràctica de l’es-quí alpí al nord i la de l’esquí nòr-dic al sud. És una de les duesúniques estacions d’esquí ceve-noles, juntament amb la de l’Ai-goual, adaptada a l’esquí alpí

amb 7 pistes condicionades per aesquiadors i surfistes de tots elsnivells, comunicades per 5 re-muntadors mecànics. Des del collde Finiels, les 5 pistes d’esquí defons es despleguen cap als gransespais verges d’aquest «estranymassís nu, sembrat de caos gra-nític amb formes arrodonides i plede fonts fresques...» evocat perRobert Louis Stevenson desprésdel seu «viatge amb un ase a tra-vés dels Cévennes».

Planxes iveles« Mt Lo Park », és el nom delsnowpark que obre les portesaquest hivern 2012. Està equipat

amb una línia de 3 rails, des deprincipiants a experts, i d’unalínia aèria amb 4 kickers de 3 a12 metres per a enlairamentscontrolats. Els lliscadors no es re-sistiran tampoc als girs en l’aire,super loops i altres salts i triplessalts, de tots els nivells (nens,principiants, surfistes, reis del llis-cament) del «Cross-Boss», re-corregut efímer per la pistavermella de Prat Nau. L’estacióacull activitats independents, lesescoles de la Federació Francesad’Esquí de Génolhac i de Ville-fort, baptismes de trineus ambgossos i de snowkite des del collde Finiels amb el Club Lozère pa-rapente.

Un altresodecampanaEl Mont Lozère pot en pocsminuts cobrir-se d’una es-pessa boira i els remolins deneu isolar els pobles. Elscampanars de turmenta ques’aixequen sobre els flancsdel Mont Lozère, a la Fage,Serviès, Auriac o als Sagnes,eren per al viatger perdut, elque el far és als mariners.Aquests monuments de gra-nit coronats per un sol cam-panar, construïts a prop delforn de pa públic, sonenavui com un record de lavida del poble d’abans i delrigor del clima!En aquesta fredor, l’estacióhidrotermal de Bagnols-les-bains representa una dolçatemptació! La font calentaque brolla de la muntanya auna temperatura constantde 41ºC, és un remei radicalcontra les tensions. Cone-guda des de l’època ro-mana, els seus beneficiss’apliquen per a la reumato-logia i per a les vies respira-tòries. Construïda ambforma d’amfiteatre fins a lesribes del Lot, l’establimentposseeix un espai separatper a les estades de repòsamb piscines, hammam,espai sensorial (ambient mu-sical i perfumat amb essèn-cies de plantes), dutxa,massatge...


Símbol del departamental qual ha donat el seunom el massís del MontLozère, punt culminantdes dels Cévennes al Pic

de Finiels, estén el seu llarg alti-plà de landes i de gespa amb,per sol element de verticalitat,els blocs caòtics en un equilibri avegades precari i espectacular.Aquests cims arrodonits perl’erosió formen una successió desuaus ondulacions que, excepteen el seu vessant est, on descen-deix amb més de 1.000 m dedesnivell sobre Génolhac i la fallade Villefor, descendeixen enpendents suaus i arbrades.La diversitat dels seus paisatges,de la seva fauna i de la seva florali val a aquest massís graníticestar dintre del perímetre del ParcNacional dels Cévennes. A l’hi-vern, el Mont Lozère es cobreixd’un aspecte màgic, quan les cas-cades i els rius murmuren a florde neu i quan els arbres semblenesquerdar-se sota el gebre.

A l’extrem est del massís delMont Lozère, als peus del picCassini (1.680 metres), el Mas dela Barque, estació en plena na-tura - 1.420 m d’alçada - està en-terament dedicada al hivern, a lesactivitats nòrdiques. Allà mateix,el punt d’informació del Parc Na-cional dels Cévennes i el poble decases rurals, construït amb unaarquitectura respectuosa amb la

tradició cevenola, amb murs degranit i teulats de pissarra, signenuna harmonia perfecta amb lanatura.Els 28 quilòmetres de pistes d’es-

quí nòrdic traçades de forma al-terna i de skating, arrenquen delMas de la Barque per endinsar-seentre els avets i altres arbres dinsel bosc públic del Mont Lozère.

L’embriaguesadelsgransespaisALÇADES CÉVENNES EL MAS DE LA BARQUE

SUDDEFRANCE - 22 -

Domini:pistes d’esquí de fons:verda, 2,3 km, blava,6,2 km, vermella,8,7 i 10,2 km.Esquí de passejada,itinerari marcat del pontdel Tarn, 14 km.Pista de raquetes:verda (0,8 km),

blava (3 km),vermella (6,5 km).Estadi de lugede 10.000m2 accessiblegratuïtament.Trineus de gossos.Informacionsde l’estació.Tel : 33 (0)4 66 46 92 72.

Oficina de Turismede Villefort:33 (0)4 66 46 87 30Oficina de Turismede Génolhac:33(0)4 66 61 18 32www.lemasdelabarque.comwww.sunfrance.com/montagne

14

20

/16

80

m

Art i històriaLa Maison du Parc National des Cévennes a Génolhac posa adisposició del públic totes les informacions i documents sobre lamemòria dels Cévennes. Com els de la guerra dels Camisards, on elsCévennes foren assetjats, oposant protestants i soldats del rei. Elpoble de Vialas, a varis quilòmetres, resta un dels guardians, amb elseu temple construït el 1612, i la gruta dels camisards de Tourières.Més lúdica, la petita vall del Villaret associa descobertes, jocs i art enuna petita vall verda. Impossible privar els infants d’aquest plaer!

Vistasobreelscims

Els amants dels grans espaistrobaran aquí el veritablegust de l’aventura. Es propo-sen dos itineraris marcats:un, més curt, es queda pelbosc mentre l’altre s’escapaper la cresta de Tête deboeuf, el coll i el penyal del’Aigle fins al pic Cassini. A labellesa del paisatge de l’en-torn, s’afegeix els dies debon temps, la vista sobre elMont Blanc, el Mont Ven-toux, el Canigó, la Mediter-rània, el massís del Tanargue,el Sancy...Els més temeraris continua-ran el seu periple cap a lesfonts del Tarn, travessantmagnífics llogarrets igranges construïdes en lesvessants de les muntanyesamb grosses pedres talladesde granit, com el Mas Ca-margue, l’Hôpital, Belle-coste... També és possiblearribar a l’estació Le Bley-mard‑Mont Lozère. Expedi-cions que es poden provaramb el bon temps, ambbrúixola, mapa i sentit del’orientació, o bé fer-les ambraquetes acompanyats.Hi ha moltes propostes per ala pràctica del trineu ambgossos, com el baptisme itambé la iniciació a laconducció, excursions de migdia o tot el dia conduint el tiro, per als més esportius, raisde varis dies guiats per unprofessional.

Cir

cuit


Cir

cuit

1 - A Chanac,retorn a l’Edat MitjaSituat entre Causse de Sauveterre i la vall delLot, Chanac fou fins a la Revolució, el lloc devacances dels bisbes de Mende. El donjono torre de l’homenatge (segle XIII) ésl’únic vestigi d’un dels castells mésbells del Gévaudan, entorn del quales desenvolupà el poble a l’EdatMitja. L’altar major de l’església deSaint-Jean-Baptiste provindria dela capella desapareguda delcastell.A la N88, 5 quilòmetresmés amunt de Chanac, Le Villardallarga les seves muralles (segleXIV) per sobre d’una cresta rocosa.Primer bastió defensiu del territoridels bisbes, la seva portamonumental en pedra tallada,emmarcada per dues torres circulars,s’obre sobre l’església i diversos edificisrestaurats pel consell general i la comunade Chanac. L’escala interior conservada dintredels murs gruixuts condueix a una petita terrassaque ofereix una vista sorprenent sobre la vall delLot.

Oficina de turisme País de Chanac.Quartier de la Vignogue a Chanac.Tel : 33 (0)4 66 48 29 28.

Oficina de turisme. Carretera de Mendea Sainte-Enimie. Tel : 33 (0)4 66 48 53 44.www.gorgesdutarn.net

4 - Utopix, un altre mónA on millor que en els paisatges màgics del

Causse de Sauveterre, Utopix hauria pogutveure la llum? Amb la tenacitat i la passió

d’un “Facteur Cheval”, Jo Pillet, pintor iescultor, ha creat una successió d’

“iglús” revestits de pedra i enllaçatsentre ells com cucs de laprocessionària. Destinats en el seuorigen a convertir-se el la casafamiliar somiada, la sorprenentconstrucció, tota arrodonida, s’hadotat d’un parc de jocs(laberint...), diferents atraccions iun famós dinosaure (8 tones depedres) dintre del qual els nens

gaudeixen jugant.

La Sirvente a Sainte-Enimie. Visitaconcertada. Tel : 33 (0)4 66 48 59 07.

5 - En rutaper La CanourguePer la D46, Le Sabot de Malpeyre, curiosa roca de30m d’alçada que recorda la forma d’un esclopgràcies a la màgia de la natura. La llegendaexplica que Gargantua, de camí cap aLa Canourgue, oblidà aquí la seva sabata. L’últimaetapa és La Canourgue, a la que l’embull decanals i el laberint de carrers medievals li valen elsobrenom de “Venècia del Lozère”.

Oficina de turisme. 24 Tour de villea La Canourgue. Tel : 33 (0)4 66 32 83 67.

ALÇADES CÉVENNES 24 H CIRCUIT PEL CAUSSE DE SAUVETERRE

Sainte- Enimie La Canourgue

SUDDEFRANCE - 23 -

Utopix

Dolmen de l’Aumède

Chanac

2 - Al País dels dolmensi dels xaisEl territori que s’estén entre Chanac i Sainte-Enimie és ric en testimonis de la presència depoblacions agro-pastorals del Neolític. Nombrososdolmens, menhirs i túmuls es poden descobrirseguint “El camí de la Prehistòria al País deChanac” o “El recorregut dels menhirs i dolmensdel Causse de Sauveterre”. Les vastes praderiesdel Causse, les granges imponents (aChamperboux) i els refugis de pastors construïtsamb pedra seca, mostren la importància, encaraavui, de la cria d’ovelles.

Oficina de Turisme Chanac. www.ot-chanac.fr

3 - Sainte-Enimie,poble medievalOrgullós de la seva etiqueta “Plus beaux villagesde France”, Sainte-Enimie escalona les sevesbotiguetes i les seves cases amb entramats alllarg dels carrerons empedrats amb còdols delTarn. En girar un passatge amb volta es perfilal’església de Notre-Dame (reformada al segle XVperò d’estil romànic) que alberga estàtues delssegles XIV i XV, entre les quals una Verge en fustadaurada, una Santa Anna i una Pietat. Una de lescapelles relata, en ceràmica, la llegenda de Sainte-Enimie. La princesa Merovíngia s’hauria curat dela lepra que la devorava gràcies a les aigües de laBurle, font a la qual un caminet hi permet accedirencara avui.A dalt de tot del poble s’aixequen elsvestigis d’un antic monestir benedictí del qualencara avui subsisteixen una capella i una salacapitular (classificats com a MonumentsHistòrics).

Bès

D. 2D. 45

D. 988

D.32

D. 32

D. 32

D. 599

D. 600

D. 987

D.98

6

D. 998

D. 998

D. 983

D. 985

D. 907

N. 9

A. 75

N. 106

N. 108N. 88

N. 9

N. 9

N.10

6

N. 106

A.75

N.88

Campagnac

Sévérac-le-Château

Saint-Chély-d'Aubrac

Le Massegros

La Canourgue

Chanac

Marvejols

Nasbinals

Aumont-Aubrac

Saint-Amans

Saint-Germain-du-Teil

Sainte-Enimie

Le Pont-de-Montvert

Le Bleymard

MENDE

FLORAC

1

2

34

5


“Creus de ba-salt monolí-tique del ’ A u b r a c ,tosques, casi

informes, amb el cap i els braçosmolt curts, plantades de maneratorta sobre un simple amuntega-ment de blocs de lava i que sem-blen l’esbós d’un tret d’unióentre el món megalític i el móncristià» Poeta i escriptor, JulienGracq, que també era geògraf,sintetitza en poques paraules ladensitat i la intensitat dels pai-satges de l’Aubrac.Aquest altiplà de mitja munta-nya que sembla escapçat delmón i ofereix els seus altiplansnusos als capricis dels vents,s’eleva a 1.400 metres d’alçadaentre la vall de la Truyère i la delLot.Territori de transhumància on lesvaques de raça Aubrac pasturentranquil·lament a l’estiu, les im-

menses extensions de pasturesesquitxades de blocs de granit ide burons (aquestes cabanes onels grangers fabriquen el for-matge), es transformen durantl’hivern en domini esquiable. Jaque en aquesta zona de mitjamuntanya amb un clima cru, escobreix d’un espès mantell deneu. Ideal per a les activitats de

lliscament!L’estació es troba al coll de Bon-necombe, pas de transhumànciai accés cap a la zona sud delsmonts Aubrac, la més elevadade l’altiplà. L’Espai Nòrdic Au-brac Sud acumula 40 km depistes d’esquí de fons, entre1.200 m i 1.450 m d’alçada. Elscircuits s’insinuen dins del boscdel Baronte, rodegen l’estany deBonnecombe, freguen el Signalde Mailhebiau, punt culminantde l’Aubrac a 1.469 m, i s’aven-turen per les altes pastures queofereixen una vista clara sobre elLot, els monts del Cantal, la ca-dena dels Puys, la Margeride, elsGrans Causses... L’estació ésideal per als principiants, petits igrans, i comprèn, a més, una es-cola d’esquí, un espai luge ambtaller pedagògic i una pista.

Planxadeneuvolantsobrel’altiplàdelesvaquesALTITUDES CÉVENNES AUBRAC SUD - BONNECOMBE

SUDDEFRANCE - 24 -

Domini: pistes d’esquí de fons, 35 km,senyalitzades i assegurades, traçadesde forma alterna i skating verda4,5 km, blava 6 km, vermella 8 km,negra 10 km. Espai luge amb tallerpedagògic i pista per a principiants.Itineraris per a raquetes: 3 km,6 km, 8 km. Senyalitzats i assegurats1 pista de luge i 1 pista d’iniciació, unitinerari Nòrdic (esquí i raquetes), unitinerari a peu, 2 circuits per a raquetes.

L’estació d’esquí participa i organitza algener la “Jornada de la raqueta” aixícom sortides nocturnes. Aquestesactivitats es fan amb l’acompanyamentde guies de muntanya.Informacions pràctiques:Aubrac Sud Lozère - Bonnecombe:Tel : 33(0)4 66 32 39 53www.aubrac-sud-lozere.comwww.sunfrance.com/montagne

12

00

/14

50

m

L’empremta de les glaceresLa born que indica «El senyal de Mailhebiau» pertorba l’agulla de lesbrúixoles ja que aquesta pedra de basalt de l’època terciàriaconserva el seu magnetisme. Els altiplans volcànics de l’Aubracacullen en els seus plecs, deguts a l’erosió, quatre llacs d’origenglacial en els que és difícil apreciar la seva profunditat i amb reflexoscanviants en hivern a causa de la seva superfície glaçada. Però ni lafred, ni el glaç aturen la cascada del Déroc, eixidiu del llac delsSalhens, que cau abruptament des de dalt d’un penya-segat debasalt de 33 metres d’alçada.Per admirar en qualsevol estació!

MésapropdelsnúvolsSituat a les comunes de LesSalces i Les Hermaux, el collde Bonnecombe és el puntcentral de l’espai nòrdic Au-brac Sud: Zona protegida perla seva riquesa biològica, ésaquí on el mes de maig esporta a terme una de lesfestes de la transhumànciamés folklòriques de la regió.A l’hivern, el coll de Bonne-combe és, juntament amb elde l’Aubrac, un dels llocs desortida de l’espai de snow-kite. Freqüentat a principisdel 2000 per alguns rarssnowkiters, el nombred’adeptes a aquest espai to-talment salvatge augmentacada hivern.Accessible als principiants,l’espai de pràctica es divideixen tres zones, que necessitenmés o menys competències.Una de les zones permet ac-cedir al senyal de Mailhebiaui, després del seu cim, a unampli espai isolat de més de50 hectàrees on s’aventurenlliurement embriagant-se delvent a les ales! L’espai estàinventariat per la FédérationFrançaise de Vol Libre i dis-posa allà mateix d’una escolaconcertada.http://federation.ffvl.fr


Situat a 3 quilòmetres deNasbinals, a 1.200 md’alçada, l’espai del Ferà Cheval està habilitatper a les activitats esti-

vals i es converteix, a l’hivern, perals esports de lliscament. El do-mini nòrdic de 35 quilòmetresestà associat al gran Espai Nòrdicde l’Aubrac, que reuneix 5 esta-cionsAumont-Aubrac, Brameloup, La-guiole, Nasbinals i Saint-Urcize entres departaments: la Lozère, elCantal i l’Aveyron. Són en total250 quilòmetres de pistes mar-cades i condicionades. L’espaiproposa 35 quilòmetres de pistesd’esquí de fons, traçades en clàs-sica i skating, una variant molt fí-sica de l’esquí de fons. Tres pistesamb un bon desnivell ofereixenun bonic terreny d’experimenta-ció a les sensacions i a les tèc-niques de l’esquí alpí. Els caminsper a raquetes, les pistes de sen-derisme nòrdic i aquelles per a tri-neus de gossos, són d’altresocasions per a degustar en famíliaels plaers d’un hivern blanc el mésa prop de la natura, travessant elsboscos i els altiplans, habitats percérvols i cabirols, i sobrevolats pelsgrans ducs i els falcons pelegrins,lluny del tumult de les estacionsmodernes!

Petitescures!Perquè les vacances d’hivern nosón només esportives, dos espais

per posar-se en forma als voltantsde Nasbinals procuren el recon-fort necessari després de l’esforç.L’estació de la Chaldette estira elsseus arcs blancs i els seus murs defusta i de vidre sobre les ribes delBès. Lleuger, obert sobre el pai-satge que l’envolta, l’edifici sim-bolitza l’èxit de l’aliança entre eltermalisme i el turisme verd (oblanc!), entre salut i benestar.Qualitat de l’aire, a 1.000 m d’al-çada, qualitat de l’aigua, recoma-nada en els tractaments deproblemes digestius i metabòlics,que brolla naturalment a 35ºC...L’estació juga la carta d’un terma-lisme modern que, amb les tradi-cionals cures de tractament,associen forfaits de «posada enforma”, des de mig dia a una set-mana, amb piscina, solarium, salade fitness, espai de descans,

sauna, hammam, banys de bom-bolles, massatge, dutxes tòniqueso relaxants... Una mica més lluny,a Saint-Chély-d’Apcher, el Spa enAubrac, alimentat per l’aiguad’una font, ostenta una arquitec-tura més rústica, i ofereix cures re-finades com balneoteràpia ambolis essencials, hammam, piscinsde 100m2 escalfada amb llenya a30ºC, jacuzzi...

ALÇADES CÉVENNES NASBINALS

SUDDEFRANCE - 25 -

Domini:Pistes d’esquí de fons en clàssici skating: verda (1,5 km), blava (3,5 km),vermella (8,5 km). Enllaços: 13 km.Esquí alpí: 3 pistes blaves.Raquetes: 2 senders de 4 km.Senderisme nòrdic: 15 km.Trineus amb gossos: 10 km de pistesespecífiques. 1 telesquí.

Forfet de 8 a 15 € per dia.Informacions pràctiques:Estació Nasbinals Fer à Cheval:Tel : 33 (0)4 66 32 56 17Oficina de Turisme de Nasbinals :Tel : 33 (0)4 66 32 55 73www.sunfrance.com/montagne

12

00

mè

tre

s

sobrel’altiplàdelesvaques Natura,benestar,família:untrioguanyador

Ficció i realitatL’església romànica de Nas-binals (segles XI i XII, refor-mada al segle XV) té renomen el camí de Sant Jaumepel número dels seus llits.Aquest priorat de monjosde Saint-Victor de Marseille,representava una parada es-perada pels pelegrins abansdel pas, perillós pel maltemps, de l’altiplà de l’Au-brac. Al centre del poble, lasilueta imponent de l’esglé-sia, amb murs de basaltmarró coronats per teulatsd’esquist, procura encarauna tranquil·litzadora sen-sació de força pacífica. Des-prés de la inscripció del camíde Sant Jaume com a Patri-moni Mundial de la Unesco,la Via Podiensis, que surt delPuy-en-Velay i travessa unapetita part de l’Aubrac,coneix un renascut interès.Aquest paisatge va servir dedecorat per a al comèdiade Coline Serreau, «Saint-Jacques-la Mecque».


Famós per l’excepcionalpanorama que es potveure des del seu cim, a1.567 metres, el MontAigoual és molt apreciat

pels esquiadors alpins dels vol-tants. Serà per la seva flora, ques’assembla en alguns aspectes ala que es pot trobar als Alps,entre 2.000 i 2.400 metres d’al-çada? Pot ser que el seu climaextrem, on s’ajunten en alçadal’aire oceànic i l’aire mediter-rani, sigui la causa? Més segu-rament les fortes pendents ques’obren camí entre castanyers ifaigs, pícees i avets, consti-tueixen un dels triomfsd’aquesta única estació d’esquídel Gard. Situada a 1.380 me-tres, al coll de Prat Peyrot, sobrela comuna de Valleraugue, enels Cévennes meridionals, l’es-tació ofereix descensos per atots els nivells amb 15 pistesequipades per al skating, comu-nicades per 13 remuntadorsmecànics i alimentades, si ésnecessari, per 85 canons deneu. A l’embriaguesa del des-cens s’afegeix la bellesa delscims, on la vista abraça d’altrescims, com el Mont Lozère, elsGrans Causses i, en un dia clar,més lluny, més amunt, el MontBlanc i la cadena dels Alps, elsPirineus i... La Mediterrània.

TracesblanquesEl domini nòrdic es desplega perpaisatges muntanyencs, boscos

centenaris travessats, aquí i allà,per clars i prats on pasturen en-cara, durant la primavera i l’es-tiu, els ramats de xais i debovins. Són en total 60 kilòme-tres de pistes d’esquí de fons,condicionades i senyalitzades,entre les quals 1 pista negra decompetició.L’Ecole de Ski Français donacursos individuals o col·lectiusd’esquí de fons o alpí i desnowboard. Les excursions ambraquetes s’efectuen lliurement.Ideal per a l’aprenentatge delsnens, l’estació acull nombrosescompeticions, entre les quals laJournée de la glisse et les TracesBlanches de l'Aigoual, dos diesde cursa d’esquí de fons, entotes les categories, que va ser-vir de suport durant dos hiverns(el 2006 i el 2009) als Cham-pionnats de France Masters.

Ambvistesalmar!ALÇADES CÉVENNES MONT AIGOUAL-PRAT PEYROT

Domini: Esquí alpí, 9 km de pistes:4 vermelles, 6 blaves, 5 verdes. Esquí de fons,60 km de pistes: 2 verdes, 2 blaves,2 vermelles, 1 negra de competició, i 1 bucleesquí de fons amb neu artificial. 85 canonsde neu. Raquetes en accés lliure.Informació de l’estació:Tel : 33 (0)4.67 73 19 80Office de turisme de Valleraugue :Tel : 33(0)4 67 82 25 10www.sunfrance.com/montagnewww.pratpeyrot.fr1

56

0m

ètr

es

Una història de temps

Predir el tempsL’observatori del Mont Aigoual, darrer observatori meteorològic habitatde França, assenta la seva estatura de fortalesa al cim del MontAigoual, resistent als temps i als seus avatars. Inaugurat el 1894,aquesta estació «de météo France» associa una vocació museística alseu parc d’instruments moderns d’observació i de previsió.Oberta tot l’estiu, també obre les seves portes als visitants dos caps desetmana durant les vacances de febrer i el 8 de gener per la Festanacional de la raqueta de neu.Remuntar el tempsA alguns quilòmetres d’allà, el museu del Vigan, instal·lat en unaantiga filatura de seda, relata la història dels Cévennes meridionals através de les sales dels oficis i de la tecnologia, amb vitrines sobre eltreball de la seda, i una col·lecció de vestits dels segles XVIII i XIX i deCoco Chanel.Prendre el tempsDes del vell barri del Serre, a Valleraugue, s’accedeix al camí de les4.000 marxes, que s’eleva cap a l’Observatori del Mont Aigoual.L’ocasió, a falta d’intentar l’ascensió, permet aventurar-se pelscarrerons costeruts a la descoberta de cases construïdes amb pedresarrossegades pel riu.

SUDDEFRANCE - 26 -

Cir

cuit


Cir

cuit

(del segle XVII al XIX), com la majoria delspobles dels Cévennes meridionals. Amb el pontdu Gasquet, el pont du Chiné, el pont de laPieyre, o el pont du Mas Carle… el poble nocompta amb menys de 12 ponts que travessenl’Hérault i que conviden a descobrir-lo fent unrecorregut original. A causa dels “episodiscévenols” i de les seves devastadoresconseqüències, només el pont de pedra de laConfrérie, abans pont de la Fontaine, data delsegle XII o XIII. La major part dels ponts anticsvan ser destruïts durant la crescuda de lesaigües.

3 - Parada a l’antigafilatura del Mazeli al Puech SigalCaminant cap a Le Vigan, la filatura del Mazel, aNotre-Dame de la Rouvière, és emblemàtica de laindústria de la seda. Renovada completament alsanys 90, durant un projecte de reactivació de lasericultura i de la filatura de la seda, l’edificiposseeix un molí en un estat de conservació únical piemont de Cévennes.El poble de Puech Sigal significa en occità el“mont de sègol”.Antigues cases amb xemeneiestradicionals, reixes seculars i àrees per batre elcereal, són testimonis d’aquesta antiga culturacerealista substituïda avui per les cebes dolcesdels Cévennes, reconegudes per una DO. El seucultiu en terrasses que ondulen en corbes regularsals flancs de la muntanya, donen a la vall deTaleyrac un aire asiàtic.

Maison de Pays, 7 quartier des Hortesa Valleraugue. Tel: 33 (0)4 67 64 82 15.www.causses-aigoual-cevennes.org

1 - Vista des del collde la SerreyrèdeDes de Prat Peyrot per la D269, el coll de laSerreyrède, a 1299 metres d’alçada i en lalínia on es divideixen les aigües, ofereixuna vista grandiosa sobre la vall del’Hérault. Està travessat per la GrandeDraille de l'Hérault, camí detranshumància creuat des de fasegles per portar els xais des de lesgarrigues del Llenguadoc cap a lesaltes pastures de l’Aubrac a l’estiu.La Maison de l'Aigoual albergal’oficina de turisme, així com“Terres d'Aigoual”, la botiga ruralque encanta als gourmets amb elsseus productes de la terra.

Maison de l'Aigoual.Coll de la Serreyrède. L'Espérou.Tel: 33 (0)4 67 82 64 67.www.causses-aigoual-cevennes.org

2 - Els 12 pontsde ValleraugueA mig camí entre els contraforts del MontAigoual i la dolçor del país del Vigan,Valleraugue s’estén sobre les pendents del’Aigoual. En la confluència de l'Hérault i delClarou, aquesta antiga posta militar avançadadeu la seva prosperitat a la cria de cucs de seda

SUDDEFRANCE - 27 -

Anciennefilature du Mazel

Museu du Vigan

ALÇADES CÉVENNES 24 H CIRCUIT DEL MONT AIGOUAL

4 - Le Vigan, capital delsCévennes meridionalsFamós per la seva vida tranquila, Le Vigan incita a

deambular pels seus carrerons estrets, a ladescoberta dels seus hotels particulars del

segle XVIII (hotel d'Assas, hotel deGinestous, hotel Estherazy), de les seves

fonts-abeuradors del segle XVII, deltemple, antiga capella delsCaputxins, que recorda que enstrobem en país hugonot. Per sobrede l’Arre, el magnífic arc de l’anticpont (segle XII) ha resistit alssegles i a les crescudes del riu. Persaber-ne més de la civilització deCévennes, el museu del Viganpresenta la seva història a partir dematerials clau del seu artesanat i de

la seva indústria: terracota, fusta,pedra, llana, seda... Instal·lada en una

antiga filatura de seda, a les ribes del’Arre, en el magnífic marc d’un suburbi

medieval, el seu recorregut invita també atrobar-se amb personalitats fors del comú

com Coco Chanel,André Chamson…

Musée Cévenol. 1 rue des Calquières,Le Vigan. Tel : 33 (0)4 67 81 06 86.Obert durant les vacances escolars.

5 - D’Aulas a Arphy,la vall de les cascadesDes de la bella, solitària i medieval Aulas,bordejant el Coudoulous (“pedres que roden”) ipassant per la petita comuna d’Arphy, travessemla vall de les cascades. El riu, rierols i canals de rectransformen aquests contraforts del Mont Aigoualen jardins d’abundància i en horts plantats ambreinetes del Vigan, una varietat de pomeresfamoses localment des de fa segles. Una altra deles riqueses dels Cévennes, els castanyers, estroben presents en aquest tros de terra.

Col de la Serreyrède

Valleraugue

Hérault

Tarnon

Dourbie

N. 106

D. 999

D. 7

D.25

D. 999

D.48

D. 986

D. 18

D. 986

D. 986D. 996 D. 996

D. 907

D. 39

D. 983

D. 983

D. 983

D. 9

D. 984

D. 48

D. 999

D. 986

Nant

Le Caylar

Ganges

Saint-André-de-Valborgne

Alzon

ValleraugueTrèves

Saint-Hippolyte-du-Fort

Sumène

Lasalle Vézénobres

Meyrueis

Barre-des-Cévennes Saint-Germain-

de-Calberte

LE VIGAN

2 3

45

1


CRT ATTITUDES 2012 - CAT_Mise en page 1 07/11/12 15:37 Page28

2No fa gaire, el Llenguadoc-Rosselló era conegut pel Pont delGard, el Canal del Midi, els camins de Sant-Jaume, la ciutatde Carcassona i les fortaleses de Vilafranca-de-Conflent i deMont-Lluís, edificades per Vauban. A partir d’ara, a aquestesriqueses immortals, s’hi han d’afegir els Causses i elsCévennes, inscrits des de l’estiu de 2011 per l’Unesco com aPatrimoni Mundial de la Humanitat. Naturalment,el Llenguadoc-Rosselló, són també grans espais, grutessumptuoses, els castells del País Càtar... llocs d’excepció quetestimonien un art de viure, que es tradueix encara mésper una gastronomia i un patrimoni cultural d’una granriquesa.

Aire lliure .............................................................. p. 30-32Natura ....................................................................p. 33-34Descans .........................................................................p. 35Patrimoni ..............................................................p. 36-39Gastronomia ...........................................................p. 40-43Cultura ..................................................................p. 44-45Esdeveniments ..................................................p. 46-47Allotjaments-accés ..................................................p. 48

SUDDEFRANCE - 29 -

AC

TITU

DS


SUDDEFRANCE - 30 -

Espais intactes, neu immacu-lada, paisatges silenciosos,condicions somiades per a pas-sejar!

Les estacions del Lenguadoc-Rossellóposseeixen totes un espai nòrdic, pis-ter per a passejades amb raquetes oamb trineus de gossos (veure pàgines22 i següents). L’espai del Capcir és

sens dubte el més vast que, amb pistes condi-cionades, suma més de 46 quilòmetres de re-correguts per raquetes i 37 quilòmetres derecorreguts nòrdics a través de tota la vall, alcor del Parc Natural Regional dels Pirineus Ca-talans. Més enllà d’aquests circuits marcats,el Capcir, la Cerdanya i l’Alt Conflent estanplens de possibilitats per a l’assalt dels cims ovorejar els llacs. Espai per a l’esquí nòrdic i lespassejades amb raquetes, els Cévennes ofe-reixen un terreny de joc excepcional als aficio-nats de les passejades pels cims del MontLozère, per les fagedes assolellades del Mont

Aigoual, pels altiplans de l’Aubrac i per laMargeride. Les topo-guies i els mapes des-criuen itineraris totalment segurs.Per a un recorregut més llarg, els acompa-nyants de muntanya i els guies d’alta mun-tanya coneixen itineraris adaptats als desitjosi a les capacitats de cadascú. La totalitat deles estacions s’obren a passejades amb tri-

neus de gossos i tenen a la disposició delsusuaris les dades d’associacions i de monitorsautoritzats. Baptisme, passejada o iniciació,una manera original d’abandonar-se a l’em-briaguesa dels grans espais portats per hus-kies de Sibèria, els malamuts d’Alaska, o elsesquimals groenlandesos.www.sunfrance.com/montagne

ACTITUDS AIRE LLIURE

Ambesquís,ambraquetesoentrineu…

Les noves disciplines de modaFont de sensacions més o menys fortes, les noves disciplines fan la seva entrada a lesestacions.Al snowpark per als surfers de neu apassionats del freestyle, s’afegeix el snowkite,aquesta «planxa de neu aerotractada», derivada del kite-surf inventat a Montpellier.L’esquiador o el snowboarder, remolcat per una cometa o per una vela, es mou pels gransespais verges nevats. Els riders més experimentats s’aprofiten de la potència de les ales i delvent per marxar d’excursió. El speed riding combina les sensacions de l’esquí i del parapent,per baixar les muntanyes alternant talls d’esquí i fase de vol. El snakegliss, que es practica apartir del tancament de les pistes, és un conjunt de trineus individuals en un tren articulatque poden acollir una desena de persones. Els Pirineus catalans, ofereixen molt bons llocs pera aquestes disciplines, als Angles, al Capcir o a Font Romeu sobretot. Des de fa poc, s’hancreat varies escoles de snowkite.


SUDDEFRANCE - 31 -


Amants de les excursions, espor-tistes que privilegien l’enduro oamateurs de les acrobàcies, elscorredors de BTT es precipitaran

per circuits especialment marcats i classifi-cats en funció de la seva dificultat. A l’Aude,al cor del país càtar, els circuits BTT no co-breixen menys de 1400 quilòmetres abali-sats. Concebuts pel plaer de la vista i avegades per l’amor al risc, aquests recorre-guts jalonen els flancs de la Muntanyanegra, voregen els vinyers de les Corberes,penetren al massís de la Clape, costegen elcanal del Midi, travessen la intimitat dels po-bles o s’obren per paisatges grandiosos dela serralada dels Pirineus, per sobre dels cas-tells càtars o l’inexpugnable Carcassona. Enels Pirineus Orientals, les passejades ambrodes us portaran per planes de les valls, perllacs en pendents escarpats... Entre excur-sions tranquil·les i excursions esportives, delCapcir a l’Alt Conflent, pels Pirineus catalanso pel Canigó, 61 circuits ofereixen als corre-dors de BTT l’oportunitat d’exercitar el seutalent en un entorn contrastat.Tècnica, estímul o panoràmica, la BTT pelGard ofereix el màxim de sensacions ambbucles que segueixen els camins ancestralsde la transhumància pel mont Aigoual, queressegueixen les cretes dels Cévennes,s’acosten als còdols de la garriga als voltants

d’Uzès, s’enfonsen al cor de les gorges delGardon… A Lozère, el BTT disposa de nom-brosos terrenys de joc aptes per a satisfertotes les necessitats, tant les més intrèpides

com les més contemplatives... Només cal es-collir: emprendre el camí de Sant Jaume, ferla volta de l’Aubrac, baixar les gorges delTarn, recórrer a grans passes el mont Lozère,travessar els grans Causses o seguir el camíde Stevenson… L’Hérault es travessa enquinze dies, a través d’un traçat de més de500 km, hi ha qui prefereix una incursió perla petita Camargue o pels vinyers de Lunel,una excursió entorn del llac de Salagou opels voltants de Saint-Guilhem-le-Désert,una volta per les gorges de l'Hérault o a LaSalvetat, al cor del Parc Natural Regional delAlt Llenguadoc.

Comité Régional de la FédérationFrançaise de cyclisme.Maison régionale des sports.Rue Georges Méliès a Montpeller.Tel: 33 (0)4 67 22 49 63

PeralplaerdelscorredorsdeBTT

La Xarxa verdaLa Xarxa verda travessa l'Hérault d'Est a Oest. Ofereix als excursionistes a peu, en BTT o acavall, 500 km de camins abalisats i assegurats en 19 etapes d’ aproximadament 30 km. Lavolta del Causse del Larzac meridional travessa el Causse i les seves extensions de praderies ide landes, les valls de la Lergue i de la Brèze, el bosc de Parlatges, ressegueix les granges i lespletes… 105 quilòmetres de plaer. S’hi afegeixen poc després els 188km de la travessia Larzac-Méditerranée que segueix una part de la Xarxa verda i permet d’unir Le Caylar a Lozère, a Agdea l’Hérault."Passa Païs", la Via Verda del Alt Llenguadoc que travessa el Parc natural regional, compta amb59 km habilitats per una antiga via fèrria. De Mons-la-Trivalle a l’Hérault, travessant garriga,boscos humits, vinyers i salvant el pont Eiffel, arriva fins a Olargues la medieval. Més a l’Est, laVia verda de Beaucaire, de la Vaunage, de Gallician, de Quissac o de Molières sur Cèze, aquestspetits trams, 7 km en total, s’insinuen discretament en els paisatges del Gard.En els Pirineus Orientals, de Perpinyà a Thuir i de Barcarès a Rivesaltes, les vies verdes creuenels caminets tranquils del litoral o de la plana i ressegueixen les ribes de l'Agly o les del Têt.


SUDDEFRANCE - 32 -


La llegenda, que encara persisteix, feiadel llop l’assassí en sèrie del Gévaudandels anys 1760. El parc dels llops deSainte-Lucie demostra que els llops

són animals temorosos que fugen de l’homei que són molt difícils d’observar. Les aproxi-madament 20 hectàrees on viuen 130 llopsen semi llibertat, ofereixen la possibilitat rarad’admirar-los. Hi ha representades cinc es-pècies: llop de Polònia, llop del Canadà, llopàrtic del Canadà, llop de Sibèria i llop deMongòlia, que es diferencien per la sevamorfologia i el color del seu pelatge. El parc

tracta també de donar a conèixer els ele-ments per conèixer i comprendre milloraquest animal que es va desaparèixer deFrança entre el 1920 i el 1940, amb l’ajudade verins violents com l’estricnina. Les visiteses recomanen al matí o a mitja tarda, ja queels llops fan la migdiada!Els llops del Gévaudan a Sainte-Lucie,Saint-Léger-de-Peyre.Tel: 33 (0)4 66 32 09 22 ‑www.loupsdugevaudan.comwww.sunfrance.com/parcs_anima-lierswww.sunfrance.com/parcs_animaliers

És a la vall Heureuse (la vall Feliç), alspeus de les Alberes, que s’ha situatun parc d’animals dedicat a les tor-tugues. Compromès en la defensa

dels quelonis en general, la “Vall de les Tor-tugues” és un dels darrers santuaris euro-peus de la tortuga mediterrània. Sobre dueshectàrees i mitja, acull casi 500 tortugues re-presentatives d’una trentena d’espècies, de

les més petites fins a la monumental tortugade les illes Seychelles. El recorregut de la vi-sita està acompanyat per panells explicatiusque ajuden a localitzar i conèixer cada espè-cie.La Vall de les Tortugues. La vall Heureuse.Sorède. Tel: 33 (0)4.68.95.50.50.Visita amb cita prèvia al 06.74.18.92.11www.lavalleedestortues.fr

ASorède,tortuguesfelices

UnareservaafricanaalcordelLlenguadoc

Sobre més de 300 hectàrees de gar-riga i d’aiguamolls a la riba dels esta-nys de Peyriac i de Sigean, la reservaafricana reuneix 3800 animals. La re-

serva és un parc de la sabana amb els nyusblaus de barba negra, els grans cudús, lesgirafes Peralta, els rinoceronts blancs, lesgrulles coronades, les zebres de Grant... unparc d’óssos, un parc de lleons... Les re-serves enmig de la natura es visiten ambcotxe en un recorregut de 7,5 km. Un circuitper anar a peu, situat al centre de la reserva,condueix a diferents observatoris des d’ones poden contemplar antílops africans, xim-panzés, elefants, al·ligàtors… Aquest parcd’animals semi-natural que va obrir les sevesportes el 1974, és una etapa obligada perals infants.Reserva africana de Sigean.9, Chemin Hameau du Lac. Sigean.Tel: 33 (0)4 68 48 20 20.

ElsllopsdelGévaudan


El Parc Nacional dels Cévennesi el Parc Natural Regional delsPirineus són espais protegitsque ofereixen paisatges su-blims.

Valls dels Cévennes, massissosgranítics del Mont Lozère, delBougès, de l’Aigoual i del Lingas,immenses planes càrstiques delsCausses… La diversitat de pai-

satges dels Cévennes mereixeria per ella ma-teixa la protecció particular que li val l’estatutde Parc Nacional. Creat el 1970, repartitentre tres departaments (la Lozère, el Gard ien menys mesura l’Ardèche), el Parc Nacionaldels Cévennes és l’únic que ha estat implan-tat en mitja muntanya. Des del juny de 2011,els Causses i els Cévennes van ser inscrits perla Unesco a la llista del Patrimoni Mundial dela Humanitat. El resultat de la interacció entreel medi natural i l’home, que ha modelataquest paisatge, ha estat així reconegut.El seu territori ha estat marcat per la interven-ció de l’home, des dels megàlits als vergers decastanyers, i pastures per a la transhumànciadels ramats, sense oblidar la cultura dels cucsde seda. Als paisatges contrastats corresponenels diferents terrenys, herbes i prats, landes igarrigues, zones humides, que acullen unaflora (11.000 espècies les quals 2.250 plantesamb flor) i una fauna d’una extrema riquesa.

Nombroses rapinyaires, molt amenaçades,com l’àliga real, l’àliga marcenca, el falcó pe-legrí, el gran duc, voltors lleonats, voltorsmonjo i aufranys han fet del parc el seu espaiprivilegiat d’implantació. Senders de desco-berta i ecomuseus del Parc Nacional, sóntambé allà per acompanyar-vos en els vostrespassejos.www.cevennes-parcnational.fr

ContrafortsdelCanigóAlesfronteresespanyolesiandorranesEl Parc Natural Regional dels Pirineus Catalanscobreix 137.000 hectàrees de la Cerdanya, elCapcir i l’Alt Conflent. Paisatges de munta-nya, pics i crestes, altiplans i planures, de 300a 3.000 metres d’alçada, sotmesos a un climade muntanya suavitzat per la influència me-diterrània. Els quasi tres-cents dies de sol perany i els diferents medis naturals, llacs en al-çada, torberes, boscos de pin negre, afavo-reixen la presència de nombroses espècies defauna i flora, de les quals hi ha més de 240

protegides en el perímetre del parc. Entre elleshi ha l’isard, símbol dels Pirineus, de qui totesportista admira l’agilitat. Les rapinyaires,nombroses que troben refugi i abric, són fàcilsd’observar.Al costat d’espais naturals inoblidables comel massís del Canigó, les gorges de Carançà,els llacs de les Bulloses i el «desert» del massísdel Carlit o també el circ dels estanys delsCamporells, el parc vetlla també pel bressold’un patrimoni excepcional. Començant perles abadies, claustres, priorats i les nombrosesesglésies romàniques i barroques, algunes deles quals rares, com l’església d’Angostrina,que han conservat fragments de pintures mu-rals que decoraven les seves parets a l’EdatMitja. Les fortificacions de Mont Lluís i de Vi-lafranca-de-Conflent, inscrites al PatrimoniMundial de la Humanitat per la Unesco, ex-pliquen la història turbulenta d’aquesta partde Catalunya, filla del regne de Mallorca, an-nexionada a França el 1659 però que ha pre-servat la seva identitat.www.parc-pyrenees-catalanes.frwww.sunfrance.com/grands_espaces

UnabellesaquedeixasenserespiracióACTITUDS NATURALS

SUDDEFRANCE - 33 -


SUDDEFRANCE - 34 - SUDDEFRANCE - 35 -

ACTITUDS NATURALS

La més gran xarxa subterrània de França!El Llenguadoc-Rosselló té fama per la riquesa del seu subsòl, no hi ha petroli ni mineralspreciosos, però sí grutes sumptuoses.

La temperatura de les grutes és generalmentsuperior a la de l’exterior, l’hivern és unaexcel·lent estació per visitar-les. La gruta de lesSenyoretes de l’Hérault, coneguda com a grutade les fades, impressiona pels seus colors i per lesformes que recorden figures, com la cèlebre«Verge amb el nen» o el «Bufet dels Orgues». Lagruta de Trabuc en el Gard, la més gran delsCévennes, veritable xarxa subterrània que ocupadues plantes amb llac i cascada, és una salamisteriosa en la que el sòl sembla cobert demilers de soldats en miniatura. L’Aven Arman aLozère es desplega en una sala única, depaisatges màgics, amb la Selva Verge i les seves400 estalagmites, les Draperies, les Meduses i,

amb una alçada de 30 m, l’estalagmita més grandel món. La seva rival en bellesa, la gruta deDargilan a Lozère, sorprèn per la intensitat delscolors de la sala rosa i les roques entrellaçadesde la sala del caos. La gruta de Clamouse al’Hérault és excepcional per la qualitat i lavarietat dels seus cristalls d’aragonita, veritablesjoies, quan, a la gruta de la Cocalière al Gard,discos, perles, i fines draperies es miren a l’aiguadels estanys. L’abisme gegant de a l’Aude portael seu nom, és una de les grutes més grans delmón oberta al públic. Posseeix una importantvarietat de cristal·litzacions de gran finesa. Lesgrutes de les Canalettes, en els Pirineus-Orientals, ofereixen una sèrie ininterrompuda

d’estructures fins al magnífic mirador del Balcóde les Tenebres.Abisme de Bramabiau al Gardper on flueix el riu «le Bonheur», Gruta de laDevèze a l’Hérault, anomenada el «palau de lafilosa de vidre»… Són quinze per rebel·lar laseva bellesa i per explicar una història de varismilions d’anys, així com les llegendes que sovintles acompanyen.www.sunfrance.com/grands_espaces

Si la vocació vitícola del Llen-guadoc-Rosselló és ben cone-guda, la regió posseeixnombroses fonts.

En els Pirineus Orientals, es troba laSémillante, una aigua de font,d’origen subterrani, microbiològica-ment pura, que brolla naturalmental cor del País Català, obtinguda i

embotellada a Toulouges des de fa algunsanys. Aquesta aigua és a la base de lessodes de la Brasserie Milles, amb la seva fa-mosa Limonette. A l’Hérault, trobem la Sal-vetat, classificada com a aigua mineral desdel 1868 que sorgeix al cor del Parc Naturalde l’Alt Llenguadoc. Una mica salada i ricaen calci, pertany al grup Danone. S’embo-tella a La Salvetat-sur-Agoût. No lluny de La-malou les Bains, la font Vernière brollanaturalment gasosa després d’un llarg tra-jecte a través de les roques primàries. Reco-neguda d’«interès públic», l’aigua mineralVernière és particularment rica en bicarbo-nats. A Lozère, a la cruïlla dels Cévennesamb els grans Causees, l’aigua mineral na-turalment gasosa Quézac és rica en bicarbo-nats, en sodi, en calci i en magnesi. Després

d’un llarg i profund recorregut subterrani,brolla en una petita vall als peus del petitpoble medieval de Quézac. Finalment l’ai-gua Perrier, mundialment coneguda, provédel cor de la garriga a prop de Nimes. Lafont va ser explotada per primera vegada el1863 i el lloc esdevé un establiment termal.El 1894, esdevé de la propietat del doctorPerrier, que li dóna el seu nom. S’organitzenvisites per saber-ho tot de la petita ampollaverda i de les seves bombolles.

La Salvetat: Oficina de Turismede la Salvetat-sur-Agoût (Hérault)Tel: 33 (0)4 67 97 64 44Vernière: Les Aires (Hérault)Tel: 33 (0)4 67 95 28 15Sémillante: Brasserie Milles,Toulouges (Pirineus-Orientals)Tel: 33 (0)4 68 54 44 66Quézac: Sindicat de l’aigua de Quézac(Lozère). Tel: 33 (0)4 66 45 47 15Perrier: Font Perrier. Lloc anomenat«Les Bouillens», Vergèze (Gard)Tel: 33 (0)4 66 87 61 01www.sunfrance.com/eaux

Unaterravitícola,ambmolta…aigua!



El Llenguadoc-Rosselló comptaamb més de 13 estacionstermals. Una gran selecció aescollir per un màxim bene-star.

Avui, prop de 500.000 personessegueixen cada any una curatermal a França. Però desprésd’una desena d’anys, als trac-taments mèdics s’hi ha afegit

una vocació de benestar i de descans. Salesde massatge, de cures cosmètiques, banysd’argila, jacuzzi i saunes estan allà per res-pondre a les demandes d’una nova clientelaa la recerca de confort i de sensacions agra-dables, tot en un paisatge encantador!Entre mar i muntanya, les fonts termals delsPirineus Orientals proposen una llarga gamade propietats terapèutiques explotades desde l’antiguitat. Al Vallespir, entre Ceret iArles-sur-Tech, a 30 quilòmetres de lescostes mediterrànies, les fonts d’aigua ca-lenta d’Amélie-les-Bains tenen fama per laseva riques en sofre. Els romans hi construï-ren les primeres termes cap al 633 a.C. I lestermes aixecades sobre els banys anticsobren avui les portes d’un univers de des-cans absolut abans de marxar cap a l’assaltdels cims del massís de les Alberes o els delCanigó...A prop d’Espanya, el Boló associa terma-lisme i turisme. L’estació s’integra en un vastespai on domina la vegetació olorosa de la

garriga, ideal per a grans passejos per toni-ficar-se després de relaxar-se. AMolitg‑les‑Bains, a prop de Prades, al cor delConflent, les termes s’arrauleixen en les ca-vitats de les gorges de la Castellane, als peusde la fortalesa medieval de Paracolls, a propde l’antic poble. Banys de fang en estat d’in-gravidesa, dutxa de massatges... el spa ter-mal promet les pitjors delícies!L’estació Prats-de-Mollo-la-Preste permetconjugar termalisme, aire lliure i el descobri-ment de l’art del país català. En l’anticpoble, amb murs carregats d’història, tastarels beneficis de les aigües calentes (44ºC) isulfuroses garanteix oblidar-se de la fatiga idels dolors persistents! No lluny de Prades ide la ciutat fortificada de Villefranche-de-Conflent, Vernet-les-bains és a la vegadauna estació turística, climàtica i termal, alcor del Parc Natural Regional dels PirineusCatalans.Establiment termal i spa es beneficia de lesaigües termals sulfuroses sòdiques, per unaposta a punt abans dels passejos pedestres(en caball, o en BTT) pels voltants o per ad-mirar els 1500 arbres de 200 espècies dife-rents, que fa de Vernet-les-Bains el primerpoble arboretum de França.

Al’aire lliureAltres meravelles del benestar, els PirineusOrientals posseeixen magnífiques fontsd’aigües calentes sulfuroses a l’aire lliure onbé de gust submergir-se en ple hivern, elsbanys de Saint-Thomas, de Dorres o de Llo...www.sunfrance.com/bien_etre

ACTITUDS DESCANS

Untermalismeplural

LES

13

ES

TAC

ION

STE

RM

ALS

• Alet-les-BainsAquesta petita estació situada en un petitpoble medieval al departament d’Aude,gaudeix d’un micro-clima agradable. Les fontsd’aigua calenta abasteixen el centre on estracten els problemes digestius i metabòlics.• Allègre-les-FumadesLes aigües fredes sulfuritzades, bicarbonatadesi càlciques, fan que aquesta estació termal deGard sigui un lloc especialitzat en les malaltiesde la pell i del sistema respiratori.• Amélie-les-BainsUna de les primeres estacions termals deFrança, situada als Pirineus Orientals. S’hitracten les afeccions reumàtiques irespiratòries.• Avène-les-BainsLa font Sainte-Odile d’Avène, a l’Hérault, està al’avantguarda de la investigació en lesmalalties de la pell, especialment les produïdesper cremades greus.• BalarucSituada a la costa de Heráult, Balaruc és elsegon complex termal de França. Les sevesaigües calentes amb oligoelements tenenpropietats curatives per a les articulacions i lescames cansades.• Bagnols-les-BainsA 21 km de Mende a Lozère, aquesta estaciósituada a 900m d’altitud, ofereix una aigua quebrolla a 41.5°C. Rica en fluor, en sals minerals ien gasos rars, està especialment indicada perals problemes d’ORL i en reumatologia.• Le BoulouAl sud de Perpignan, als Pirineus Orientals, LeBoulou és un petit poble encantador on estracten les malalties cardio-arterials idigestives.• La ChaldetteL’aigua a 35.6°C d’aquesta estació de Lozère ésbicarbonatada i sòdica, a més té una acciósedativa i descongestionant ideal pelsproblemes d’ ORL (otorrinolaringologia) iintestinals.• Lamalou-les-BainsLes aigües oligometàl·liques i ferrosesd’aquesta estació d’Hérault són efectives peltractament del dolor i de les malaltiesnervioses.• Molitg-les-BainsAls Pirineus Orientals, Molitg és un lloc detractament dels problemes dermatològics,respiratoris i reumatològics.• La PresteA les portes d’Espanya, als Pirineus Orientals,la presència de fonts d’aigua sulfurosa iradioactiva han permès el desenvolupamentd’una important estació termal a partir delsegle XIX.• Rennes-les-BainsLes aigües calentes i sulfatades d’aquestaestació de l’Aude s’utilitzen per tractar elsreumatismes.• Vernet-les-BainsEls Problemes d’ORL i els reumatismes estracten en aquest petit poble dels PirineusOrientals.


SUDDEFRANCE - 36 -

ACTITUDS PATRIMONI

Els castells del País Càtar sem-blen protegir encara un movi-ment que hamarcat la històriai els paisatges de l’Aude.

Religió cristiana dissident, propagadaper predicadors, el catarismeconeix ràpidament nombrososadeptes al Llenguadoc i rep laconsideració dels senyors i crea

diòcesis a Tolosa, Carcassona, Albi i Agen.Per contraatacar l’impuls d’aquesta religióque refusa els dogmes i l’autoritat de l’es-glésia catòlica, el papa Innocenci III empren-gué la «Croada dels Albigesos» el 1208.Amb Simó de Montfort al capdavant, lesCroades massacren a la població de Béziers.

Carcassona, Ménerbes i Lastours cauen unadarrera de l’altra. El comtat de Tolosa ésvençut. El Tractat de Meaux (1229) posapunt i final a la Guerra Santa, mentre que lainquisició continua a la caça dels heretgesque es refugien en els pobles fortificats delMenerbés i de les Corberes. Esdevingutconflicte d’independència del sud contra elregne de França, l’aventura càtara s’acabaràper la caiguda d’aquestes places fortes il’annexió del Llenguadoc a la corona. Ésaquesta l’epopeia que relaten els castells delPaís Càtar. Perapertusa, Puivert, Aguilar,Termes, Puilaurens i Quéribus, figuren entreels més imponents. A la vegada aeris i mas-sissos, els vestigis d’aquestes fortaleses sem-blen suspesos en equilibri sobre els picsrocosos o sorgits de la roca on s’engrapen,mentre que els seus recintes emmerletats

transmeten una impressió de força. Avui, deDurban a Lagrasse, la ruta dels castells delPaís Càtar proposa una visita al cor de la his-tòria dels «bons homes» i dels monumentsdel País Càtar.Oficina intercomunal de turismede les Corberes SalvatgesTél : 33 (0)4 68 45 69 40

Unpatrimoniacorobert

Villefranche-de-Conflent

Queribus

Vilafranca-de-Conflent,la signatura de VaubanCruïlla entre la Cerdanya i el Rosselló,Vilafranca fou durant molt de temps la capitaldel Conflent. Fundada el 1090 pel comte deCerdanya a les cavitats de la Vall del Têt,aquesta ciutat medieval està classificada entreels pobles més bells de França (les plus BeauxVillages de France). El recinte que l’envoltavaal segle XI va ser reforçat al segle XIV pel reid’Aragó, qui la dotà de torres semicirculars.Alsegle XVII Vauban la reformà profundament.El pendent de davant està reforçat per unagruta casamata, la Cova Bastera, mentre quesobre la part alta domina el fort, batejat com aLibèria al segle XX. L’ingeniós camí de rondade dos nivells ha esdevingut recorregut devisita de Vilafranca-de-Conflent qui, com laseva veïna Montlluís, forma part de les dotzefortificacions de Vauban, inscrites com aPatrimoni Mundial de la Unesco el 2008.Vilafranca-de-Conflent és també l’estació desortida del Tren Groc.Oficina de TurismeTel : (0)4 68 96 22 96www.sunfrance.com/patrimoine


SUDDEFRANCE - 37 -

Esglésies romàniques primi-tives,retaules barrocs…El patri-moni religiós, testimoni de laseva història, és uns de lesmoltes maneres de descobrirles riqueses del País de Sault.

L’Edat Mitja no ha produït nomésuna eclosió de castells fortifi-cats, els vestigis dels quals en-cara trobem en el paisatge del’Aude. Esglésies i abadies es

van aixecar en els turons salvatges de les Cor-beres (abadia de Fontfroide), en les valls deCarcassona (abadia Saint-Hilaire, bressol, se-gons es diu, de la Blanquette) i també en lesplanes del País de Sault. Anar a la recerca delsseus vestigis permet també descobrir lescases de pedra i de fusta d’aquests pobles demuntanya amagats enmig de la vegetació,als confins dels Pirineus de l’Aude i del’Ariège.Suspès a casi 1000 metres d’alçada, als peusdel pic d’Ourtiset, el poble de Campagna deSault està dominat per la seva església.Aquesta antiga capella d’un castell veí, va es-devenir propietat de l’abadia de Joucou alsegle IX, i més tard del capítol de Saint-Paulde Fenouillet, dos segles més tard. Refor-

mada el 1891, quan el sostre de la nau s’es-fondrà, ofereix avui a la mirada dels visitantsla bellesa de la seva portalada romànica, in-crustada a la roca, i l’aspecte insòlit de la sevaescala de 56 graons, que condueix al campa-nar però s’atura a mig camí. Fontanès-de-Sault, que travessa un Aude tumultuós, invitaa una immersió en la natura i en el temps. Lacomuna posseeix una de les primeres esglé-sies romàniques de la regió (segle XI) que co-municava tres llogarrets desapareguts iincendiats pels espanyols durant el regnat deLluís XII. Des del poble, el camí que condueixa les ruïnes de l’església del Pech permetapreciar el penyal de Dournes, seu d’un anticcastell, i resseguint amb la mirada, la pro-funda vall de l’Aude. Punt de partida idealper a la descoberta de les Gorges du Rébenty,Joucou s’aixecà entorn dels vestigis de l’es-glésia abacial de Saint-Jacques. Datada pro-bablement de finals del segle VIII, posseïdorad’un patrimoni immobiliari considerable i es-tant sota la seva tutela nombroses parrò-quies, l’abadia brillà durant més de set segleal País de Sault, abans de ser abandonadacap a finals del segle XV. Les restes de l’absissón els únics vestigis.Ornamentats d’heura a Belcaire, de pàmpola Roquefeuil, de roses a Camurac… Els re-taules, aquests panells decoratius en fustadaurada, que durant el seu màxim apogeuen època barroca, remarcaven el cor de l’es-

glésia, formen part també dels tresors del pa-trimoni del país de Sault. El retaule de Roque-feuil, datat de finals del segle XII, és l’únic enel que la taula central, que representa a Cristen la Creu, és original. Com per a tots els re-taules, els altres dos panells acullen les està-tues dels sants patrons de la parròquia, enaquest cas sant Joan Baptista i sant Martí, ennínxol sumptuosament esculpits amb queru-bins, màrtirs i àngels... Dedicat a sant Cosmei sant Damià, l’església de Belcaire posseeixun retaule original i una admirable verge enfusta policromada (repintada) del segle XV,així com també una estàtua de Sant Eutrope.Als costats del camí càtar que la travessa, lahistòria religiosa ha deixat traces, sempre vi-sibles i per visitar, al cor del bell i salvatge paísde Sault.

Informació i visites guiades. ACCES.Maison de la Montagne,11340 Roquefeuil.Tel : 33 (0)4 68 20 75 63

ACTITUDS PATRIMONI

Sault...beautiful !

Campagna

Belcaire


El més conegut, el Tren Groc,travessa el Conflent i la Cerda-nya. Un mitjà agradable dedescobrir el paisatge d’unaaltra manera, tant estiu comhivern.

Vermell i groc o sang i or, llueixels colors catalans i ha celebratel 2010 el seu centenari. El TrenGroc uneix les estacions de Vi-lafranca-de-Conflent i la Tor de

Querol, a la frontera amb Espanya i permetigualment assegurar la unió entre dos espaisinscrits al Patrimoni Mundial de la Humani-tat per la Unesco, Vilafranca-de-Conflent iMontlluís, coneguts mundialment per lesseves fortificacions edificades per Vauban.Tren Express Regional, l’únic que uneix laCerdanya a la plana del Rosselló, és tambéun tren turístics i sobretot un patrimoni únic

que demana una inscripció al PatrimoniMundial de la Unesco. Les seves particulari-tats? Les col·lecciona. Ostenta el rècord deltren més alt de França, l’estació deBolquère-Eyne s’eleva a 1.592 metres, i enalguns talls, el desnivell imposa pendentsdel 6%. Roda per una via mètrica, una deles dues úniques que queden explotades perla SNCF.L’aprovisionament d’aquest tren elèctricestà garantit per la presa del llac de les Bul-loses, sobre el que ofereix un superb puntde vista. El seu recorregut de 63 quilòmetresestà jalonat per 650 obres d’art, de les quals19 túnels, 15 ponts i 14 viaductes! La sevaconstrucció va ser una veritable proesa tèc-nica. El recorregut voreja molta estona el riuTêt, que travessa dues obres remarcables, elsuperb viaducte Séjourné de pedra, de duesplantes, amb una alçada de seixanta-cincmetres i una llargada de dos cents trenta-sismetres, i el pont Gisclard, últim pont ferro-viari suspès que encara queda en servei aFrança. Massís del Canigó, del Cambred’Aze, del Carlit i del Puigmal, pobles en elsvessants de les muntanyes, gorges de Ca-rançà... el Tren Groc audaç, intrèpid, tra-vessa així el Parc Natural Regional delsPirineus catalans i ofereix un panorama únicen un ambient colorit.Informació del Tren Groc:Tel: 0800 88 60 91

Cap a d’altres ribesAl costat del mar, el Petit tren de les Llacunesés un mitjà sobretot ecològic i col·lectiu peranar a l’illa de Sainte Lucie. A Narbona, desde la fira, porta els turistes fins a Port-la-Nou-velle, amb una parada a la Franqui, cèlebreper les seves platges que porten, a través delsestanys amb colors canviants, a aquesta bellailla, una mica salvatge, coneguda com «l’illadels mil aromes», que es visita a peu.En el Gard, circulant per la línia que uneixAlès a Anduze, el Tren de Vapor dels Cé-vennes només comunica tres estacions,Anduze, Saint-Jean-du-Gard i la Bambouse-raie de Prafrance, parc botànic dedicat a lesespècies exòtiques amb nombroses varietatsde bambús. L’associació «Tren a vapor delsCévennes» ha portat el projecte d’un tren tu-rístic, justa abans de que traguessin els railsquan la SNCF va cessar l’explotació el 1971d’aquest tram inaugurat el maig de 1901! Ala sortida d’Anduze, el tren s’endinsa per untúnel de 833 metres i sortint per un pontmetàl·lic de 104 metres que travessa el Gar-don... Escopint vapor i carbonet, recorre 13quilòmetres amb l’ajuda de nombroses obresd’art travessant rieres i petites valls en ple cordels Cévennes.Petit tren de les Llacunes,place Saint-Charles a Port-la-Nouvelle:Tel: 33 (0)6 62 13 36 96Petit tren a vapor dels Cévennesa Anduze :Tel: 33 (0)4 66 60 59 00.www.trainavapeur.comwww.sunfrance.com/trains

TrensquenosóncomelsaltresACTITUDS PATRIMONI

SUDDEFRANCE - 38 -


SUDDEFRANCE - 39 -

Emplaçament miner delsCévennes, antigues filatures imanufactures, fonts mineralso fàbriques d’espardenyes... Alpassat o al present, el turismeindustrial invita a descobrir unaltre aspecte de la regió.

Monument símbol de l’antigaactivitat minera de la concaalguns mesos la nit de laGrand Combe. Una il·lumi-nació en tres nivells magni-

fica la seva armadura, donant una dimensiómítica a aquesta alta estructura metàl·licaque el corona. Classificat entre els Monu-ments històrics, l’emplaçament miner delpou Ricard s’ha transformat en museu retra-çant la vida del miner a través dels llocs de laseva quotidianitat (la sala dels penjats, la salad’extracció, les dutxes...) i dóna una idea delque va ser l’explotació del carbó durant propde dos segles. Un altre emplaçament minerdel Gard, la mina mostra d’Alès, introdueixal visitant en aquest univers subterrani. Labaixada en la “gàbia” que prenien antiga-ment els miners (“goles negres”) per trobarles vetes d’extracció en les entranyes de laterra, els 650 metres de galeries i els equipa-ments i materials de les quatre canteres mi-neres composen una retrospectiva de lesgrans etapes de l’explotació minera.Al Lozère, el viver de cucs de seda de laRoque, que acull un museu que descobreixles diferents etapes en la cria dels cucs deseda, el seu impacte en l’arquitectura i en elspaisatges dels Cévennes, així com la filaturade Les Calquières, a les fonts de l’Allier, invitaa assistir a les diferents etapes de la transfor-mació de la llana, i del velló de fil per a trico-tar, en màquines del segle XIX. Sempre enactivitat, La saboneria de Lodève a l’Hérault,annexa de la Manufactura reial de tapisseriaa Paris (1627), produeix tapissos destinats al’Estat. La visita dels tallers de teixit s’acom-panya d’una presentació i d’una explicació deles obres realitzades. La Maison de l’Olivier, a

Clermont l’Hérault, promou el patrimoni oli-verer a través d’un museu i la visita a la co-operativa del trull veí. La ciutat d’Espéraza, al’Aude, ha reunit en el museu de la barreteriales màquines i etapes de la fabricació delsbarrets de feltre que aconseguiren un granrenom el segle passat. A prop de Carcassona,el molí de paper de Brousses organitza unavisita guiada per la història i la fabricació delpaper, acompanyada per una iniciació aaquest art mil·lenari. En els Pirineus Orien-tals, el darrer gran fabricat d’espardenyes,l’empresa Vallespir Sandales obre els seus tal-lers i revela l’art específic de les emblemà-tiques “vigatanes catalanes”.

• Pou Ricard. Museu del Miner.51 rue des Poilus. La Grand Combe.Tel: 33 (0)4 66 34 28 93

• Mina mostra d'Alès. Chemin de la CitéSainte-Marie. Alès. Tel: 04 66 30 45 15• Viver de cucs de seda de la Roque.Molezon. Tel: 33 (0)4.66.49.53.00.• La filatura de Les Calquières.23 Rue des Calquières. Langogne.Tel: 33 (0)4 66 69 25 56.• La Saboneria. Impasse des liciers. Lodève.Tel: 33 (0)4 67 88 86 44• Maison de l’Olivier.13 avenue du Président Wilson.Clermont-l’Hérault. Tel: 33 (0)4 67 96 10• Museu de la Barreteria. Avenue de lagare. Espéraza. Tel: 33 (0)4 68 74 00 75• Molí de paper de Brousses. Brousses etVillaret. Tel: 33 (0)4 68 26 67 43• Vallespir Sandales. 7 rue Joseph Nivet.Saint-Laurent de Cerdans.Tel: 33 (0)4 68 39 57 57.

Turismeindustrial, unaltresaspectedelaregióACTITUDS PATRIMONI


SUDDEFRANCE - 40 -

ACTITUDS GASTRONOMIA

El Llenguadoc-Rosselló és el vinyer mésgran del món, el seu clima generós,la riquesa i la multitud de les sevesterres el converteixen en una terra vi-tícola fecunda i creativa. Cada dia es

revaloritza per un saber fer ancestral aliat ambtècniques de producció d’última generació.La marca Sud de France és la signatura, l’ex-pressió simplificada per al consumidor. Veri-table “marca paraigua” que reagrupa tots elsvins del Llenguadoc-Rosselló, revaloritza unorigen, un saber fer i una terra mediterràniaexcepcional.Va ser necessari atrevir-se, ara ja fa trentaanys, a explorar aquestes dues vies paral·leles,ja tant complementàries. Tot viticultor pot as-pirar ara a la marca Sud de France i la regióha vist néixer la denominació genèrica Lan-guedoc, produïda en el conjunt del Llengua-doc-Rosselló, que va de Nimes a la fronteraespanyola. És un vinyer de massa composatde terres amb grans rendiments on ha sigutnecessari canviar els costums – deixar de “tre-pitjar” la vinya baixant la quantitat de vi pro-duïda per hectàrea- per arribar al nivell dequalitat assolit avui dia. Una qualitat marcadade diversitat, en un territori que cultiva els vinsdolços naturals (moscats de Frontignan,Lunel, Mireval, Saint-Jean-de-Minervois, Rive-saltes, Banyuls i Maury), els espumosos (entreels que es troben la Blanquette i el Crémantde Limoux) i una oferta de negre, de blancs i

de rosats múltiples. La seva notorietat actual,aquesta terra de vinyers li deu als homes quel’han construït essent innovadors.És aquí que els vins de massa s’han llençat capa la qualitat, on han nascut els conceptes. “ElLlenguadoc-Rosselló és el nou el Dorado delsvins del món” ha escrit el cèlebre catador devins Robert Parker. Vinificar el raïm cep percep i convidar al consumidor al descobrimentd’un syrah, d’un cabernet o d’un sauvignonha estat la iniciativa de la casa Skalli a Sète.La regió destinada a mutacions no impedeixque sigui la primera regió vinícola del món,amb un vinyer de més de 245.000 hectàrees,25.000 viticultors, 4.000 caves particulars.Amb colors tan diversos com els seus territorisd’esquists que fortifiquen els vins de Saint-Chinian, de les Côtes du Roussillon i de lesCoteaux du Languedoc. Tant rics com els seusterritoris de pedres – anomenades grès en oc-cità – que fan que els vins de la finca PuechHaut siguin inoblidables, fins i tot originarisde la denominació “grès de Montpellier”,il·lustrada amb brio per la finca Clavel.Aquests grès característics de les Corberes,aquests vins negres especiats sortits de lesterres de Lézignan, Boutenac o Lagrasse res-sonen en els sentits.I no obstant, després d’haver sofert les polí-tiques de recol·lecció, de concentració del seuteixit econòmic cooperatiu, d’haver atès lesambicions d’un negoci en creixement, la regió

s’ha compromès amb la reconversió del seuvinyer. El graó qualitatiu de Languedoc-Rous-sillon s’acompanya d’una conversió dels vi-nyers vers l’agricultura biològica, que inclouja més del 30% de les seves superfícies. Unaregió exemplar en aquest aspecte, ja queconcentra més de 12.000 hectàrees de domi-nis convertits i prop de 8.000 en conversió.L’èxit del domini d’Aupilhac a Montpeyrouxés el millor exemple, amb els productors devins biològics en moviment, com els del châ-teau l’Hospitalet, château de Cazeneuve oVilla Tempora.

27seglesd’històriaperalvinyermésgran

Sabors

Terra de contrastos, el Llenguadoc-Ros-selló està constituït per un mosaic deterres. De la muntanya al mar, dels Hautscantons a la Mediterrània, de la PetitaCamarga a la Costa Vermella, són unamultitud d’especialitats les que es propo-sen i forgen una cuina lluminosa i refi-nada. Si algú coneix la oliva “picholine”,el cassoulet de Castelnaudary i Carcas-sona, les anxoves de Cotlliure, les ostresdels estanys de Leucate i de Thau, labrandada de Nimes, la sèpia, la cebadolça dels Cévennes o el petit paté dePézenas, la paleta dels sabors està llunyde parar-se per aquest bon camí. Tant elsproductes que porten lluny els colorsd’una regió gormand, com la tradició vi-nícola, fan del Llenguadoc-Rosselló –elterritori vinícola més gran del planeta-que produeix alguns dels millors vins delmón-, una zona de felicitat!



De novembre a desembre, enles places,en elsmercats o sotales carpes, les fires del foie grases multipliquen a la regió. És-particularment a l’Aude, els Pi-rineus Orientals, i la partoccidental de l’Hérault, que esportena termeaquestsmercatsespectaculars.

Al departament de l’Aude, a unaquarantena de quilòmetres deCarcassona, al país de la Piège,la petita comuna de Belpechporta orgullosament el seu títol

de “capital del foie gras del Llenguadoc-Ros-selló”. I probablement va més enllà: “És unaregió on es troba el millor foie gras i el millormagret. És fins i tot millor que als departa-

ments del Sud-Oest! Aquí només hi ha ex-plotacions familiars, la mida dels criadors nopassa dels 1.500 ànecs i aquests són criats alaire lliure”, afirma Robert Naudinat, presi-dent del comitè de les fires. Aquí, l’ànec il’oca formen part del patrimoni ancestral. Elspalmípedes són des de fa molt de tempscriats, engreixats i preparats per a honoraramb un foie gras cuit o mi-cuit les festes definal d’any.Fa més de trenta cinc anys que el comitè defestes d’aquesta comuna de 1.200 habitantsorganitza un mercat de foie gras a la gransala polivalent. Una cinquantena de produc-tors de la regió i dels departaments veïnsvenen a oferir els seus ànecs i les seves oques,atraient cada any milers d’aficionats i curio-sos. S’ha de dir que l’ambient és bastant ex-traordinari: els productors exposen els seusfoies, magrets, fritons i altres morelles enmigd’un simpàtic guirigall. Complementant elscriadors, s’organitza un mercat gormandamb estands de formatges, de mel i pans es-peciats, de pa i de xarcuteries. Ambient tra-dicional garantit, que s’allarga amb un àpat

gastronòmic gegant que atreu més de 600aficionats cada any i que s’acompanya dedesfilades de confraries, de música, etc.Davant d’aquest èxit, altres comunes hancreat també els seus mercats de foie gras. Al’Aude, a Castelnaudary, convertida en la firamés gran pel que fa a visitants, Carcassonne,Limoux, Rieux-Minervois. Però també als Pi-rineus Orientals, a Prades, Thuir, Céret iBourg-Madame i finalment a l’Hérault als vol-tants de Béziers a Capestang, Sérignan,Cruzy, Sauvian, Capestang.

Símbol del luxe i de la gastronomiafrancesa, aquesta princesa negraque s’amaga al sòl als peus delsroures tofoners, es recol·lecta dedesembre a març. A l’Aude, arriben

a la seva maduresa en el moment dels mer-cats d’hivern. A Moussoulens, el mercat detòfones s’acompanya de la visita d’una tofo-nera i de demostracions de grans xefs ambreceptes a base de tòfones, per suposat!. Peròl’Aude no és el departament exclusiu delsmercats del famós fong, tot i que s’ha inau-gurat una Maison de la truffe a Villeneuve-Minervois*. Saint-Geniès-des-Mourgues, al’Hérault, també s’associa a d’altres festes dela tòfona, amb un taller de cuina, i demostra-cions d’excavacions (recerca de tòfones ambun porc i un gos). Uzès, al Gard, consagraamb grans pompes aquest preciós fong cele-brant des de fa nombrosos anys a la seva ca-tedral la Missa de la tòfona, amb benediccióde les tòfones que són després venudes ensubhasta mentre que es serveix un banquet abase de tòfones preparat per xefs amb pre-miats amb estrelles. Arles-sur-Tech, als Piri-neus Orientals, l’honora amb música i ambl’entronització de la Confraria de la “Trufa Ca-talana”. La producció regional del famós

“tuber mélanosporum” representa així del 20al 30 % de la producció francesa.* Maison de la truffe, avenue du Jeu-de-Mail a Villeneuve-Minervois.Tel: 33 (0)4 68 26 14 22

Unaregióonagradaelfoiegras!

Latòfonatél’accentdelSud

Les fires delfoie gras el 2012

Les principals festesde la tòfona:

• Prades : 18 de novembre• Limoux : 24 de novembre• Thuir, Castelnaudary: 2 de desembre• Belpech : 8 i 9 de desembre• Capestang : 9 de desembre• Rieux-Minervois, Sérignan : 15 de desembre• Ceret : 16 de desembre• Carcassona, Sauvian : 23 de desembre

• Festa de la tòfona de Saint-Génies-des-Mourgues (Hérault): 6 de gener de 2013.Tel: 33 (0)4 67 86 21 99• Cap de setmana de la trufa d’Uzès (Gard):19 i 20 de gener de 2013.Tel: 33 (0)4 66 22 68 88• Ampélofolies a Moussoulens-et-Montolieu(Aude): 26 i 27de gener de 2013.Tel: 33 (0)4 68 10 61 07• Festa de la tòfona d’Arles-sur-Tech (PirineusOrientals): 27 de gener de 2013• Festa de la tòfona a La Canourgue (Lozère) :3 de febrer de 2013.Tel: 33 (0)4 66 32 83 67• Mercat de tòfones de Villeneuve-Minervois :29 de desembre, 19 de gener, 9 de febrer de 2013.Tel: 33 (0)4 68 10 61 07

SUDDEFRANCE - 41 -


SUDDEFRANCE - 42 -SUDDEFRANCE - 42 - SUDDEFRANCE - 43 -


Pastís de castanyaPer a 5 persones

1 pot de 500 g de crema de castanya200 g de mantega fosa6 ous sencers

Barregeu tots els ingredients amb la batedora manual (de varetes).Unteu amb mantega un motllo per a pastissos. Bolqueu la barreja dintredel motllo. Enforneu durant 1 hora a una temperatura de 150ºC. Serviutallat a trossos, amb una bola de gelat de castanya i decoreu amb unfilet de salsa de caramel o de xocolata.

Conegut amb el sobrenom d’arbre del pa a mitjans del segle XIX ja queel seu fruit esdevé la base de l’alimentació de la zona dels Cévennes, elcastanyer coneix una recuperació i la castanyeda dels Cévennes és ob-jecte, després de més de vint anys, d’una considerable revaloració. Si elBajanat, sopa a base de castanyes seques, continua sent un plat tradi-cional, una mica oblidat, nombrosos xefs han tornat a donar les sevescartes de noblesa a aquest fruit festiu.

RECEPTA DE MICHEL GOMY, DEL RESTAURANT « LA BALME », A VILLEFORT.

Raviolis cruixentsde pélardon,tomates confitades,barreja d’enciamsPer a 4 persones

6 pélardons4 fulles de pasta brisaBarreja d’enciams12 pètals de tomates confitadesFarigolaSal, pebre1 rovell d’ou

Talleu cada pélardon en dos horitzontalment, salpebreu-los amb la sal,el pebre i la farigola.Talleu cada fulla de pasta brisa en 3 triangles, que untareu amb el rovellde l’ou, poseu al mig de cada triangle la meitat d’un pélardon, dobleules fulles de pasta brisa i tanqueu-les bé per tal d’obtenir un “ravioli”.Fregir cada ravioli en una paella amb oli d’oliva “volta i volta” per talde que agafin color i que quedin cruixents. Col·loqueu al mig d’un platuna mica de la barreja d’enciams i poseu a sobre 3 raviolis, intercalantentre cada un d’ells un pètal de tomata confitada.

Aquest petit formatge de cabra fet amb llet crua i sencera, amb una tex-tura de pasta cremosa, que després de l’afinament es pot tornar trenca-dís i en el qual la crosta fina varia del blanc, al groc o al blau, és un delspreferits dels grans xefs de la regió. Dinou d’ells han decidit associar-seper a la celebració del 10è aniversari de l’obtenció de la seva DO parti-cipant en un llibre de receptes dedicat a ell.

RECEPTA DEL RESTAURANT LE MAZERAND A LATTES. EXTRET DE “LE PELARDON REVU

ET INSPIRE…”. EDITAT PEL SINDICAT DELS PRODUCTORS DE PELARDON


SUDDEFRANCE - 43 -SUDDEFRANCE - 42 - SUDDEFRANCE - 43 -


Les RosquillesEl bescuit : 150 g de farina tamisada - 45 g de sucre llustre45 g de mantega - 15 g de mel fina - 2 cullerades soperes de llet1 cullera de cafè de llevat químic - 1 rovell d’ou - 1 cullerada soperade flor de taronger o 1 a 2 gotes de licor d’anís segons el gust.

El glacejat : 1 clara d’ou - 70 g de sucre llustre - 35 ml d’aigua2 cullerades soperes de suc de llimona

Talleu la mantega en quadrats petits. Barregeu la mantega, la farina, elllevat i el sucre llustre. Desfer amb la punta dels dits. Incorporeu el rovelld’ou, la mel, la llet i la flor de taronger. Barregeu fins a obtenir una pastasuau i flexible però ferma. Poseu-la 1 hora a la nevera. Estireu aquestapasta amb el corró per a obtenir una massa d’1 cm de gruix aproxima-dament. Talleu amb l’ajuda d’un traucador de 7 a 8 cm de diàmetre. Re-tireu el centre amb un traucador de 3 cm de diàmetre. Disposeu elscercles obtinguts sobre una plata greixada i deixeu coure a mitja alçadadel forn a 180ºC durant 15 min aproximadament. Han d’estar nomésuna mica cuits.Durant la cocció, prepareu el glacejat: munteu les clares a punt de neui feu coure el sucre llustre amb una mica d’aigua per tal d’obtenir unxarop de bola (120°C). Afegiu el xarop i el suc de llimona a les claresmuntades removent enèrgicament. Les clares han de continuar fermes iblanques. En treure-les del forn, recobrir les rosquilles amb el glacejatamb l’ajuda d’un pinzell. Posar-les a sobre d’una graella i deixar-les as-secar a dintre del forn a 50ºC, amb la porta oberta. Les rosquilles esconserven bé dintre d’una caixa hermètica.

Especialitat catalana, les rosquilles ja eren venudes antigament pels ve-nedors ambulants que enfilaven els dolços en llargues i fines varetes depresentació.

La coupétadePer a 4 persones

Preparació: 30 minutsCocció: 50 minuts

1/3 litre de llet3 ous4 llesques gruixudes de pa sec8 polsim de sucre8 prunes passes ben tovesUna vintena de raïms secsExtracte natural de vainilla

Col·loqueu les passes i els raïms al fons d’un plat. Cobriu-los amb lesllesques de pa sec reservant 2 cm de fals coll. Bateu la llet amb els ous,el sucre i la vainilla, per tal d’obtenir una barreja ben homogènia. Abo-queu aquesta crema sobre les llesques de pa escampant-ho amb unaforquilla, tot el pa ha de quedar recobert. Compteu 50 minuts per a lacocció al forn amb el termòstat al 5 (180°C a 200°C ). La coupétadeestarà a punt quan estigui ben inflada i daurada segons el gust de ca-dascú. Serviu-la tèbia o freda, coberta de caramel, de confitura o de nata.

El nom d’aquestes postres, especialitat de Mende, ve del fet que es couenen un plat fondo de terrissa anomenat “coupet”.

RECEPTA DE BERNADETTE MOURGUES,DEL RESTAURANT “AU VIEUX PONT” A MENDE.


L’Espai d'ArtContemporani deBourg-MadameConsagrat a l’artista català JosepPuigmartí, conegut per la sevaimaginació inesgotable que el portarevisar l’impressionisme, l’erotisme,el pop’art... L’espai acull tambéexposicions d’artistes de renom aixícom d’artistes locals.Espai d'Art Contemporani,Place de Catalognea Bourg-Madame.Tel: 33 (0)4 68 30 11 60

El Museu deBelles Artsde PerpinyàÉs en un hotel particular del segleXVIII que són presentades les obresrepresentatives de l’art i de la cul-tura del departament dels PirineusOrientals, des del segle XII als nos-tres dies: ceràmiques catalanes, re-taules gòtics catalans, obres deHyacinthe Rigaud i també deMaillol, nascut no gaire lluny de Per-pinyà i fundador de l’escultura mo-derna, de Raoul Dufy, que visquédurant deu anys a la regió, de Miró ide Pablo Picasso, que freqüentàl’hotel de Lazerme en el qual està

instal·lat el museu des del 1979. ElMuseu de Belles Arts ha estat eti-quetat com a Museu de França el2002.Museu de Belles ArtsHyacinthe Rigaud16, rue de l'Angea Perpinyà.Tel: 33 (0)4 68 35 43 40.

La Casa de laCatalanitatde PerpinyàL’edifici històric, contigu a lacatedral Saint-Jean i al CampoSanto, val per ell mateix eldesplaçament.Alberga la Direccióde la Cultura, del Patrimoni i de laCatalanitat i proposa al públicexposicions i animacions culturals.Casa de la Catalanitat11, rue du BastionSaint-Dominique a Perpinyà.Tel: 33 (0)4 68 08 29 30

El Museu d’ArtModernde CotlliureCèlebre per nombroses artistes,Cotlliure, conegut com «la ciutatdels pintors», posseeix un museu

d’art modern dotat d’una col·leccióde 190 obres, cedides pel pintorJean Paské, iniciador del museu.Esdevingut municipal, el museu hateixit la seva col·lecció gràcies a lesdonacions.Museu d’Art Modern.Villa Pams, carreterade Port-Vendres a Cotlliure.Tel: 33 (0)4 68 82 10 19.

Castell museude la prehistòriade BélestaAquest castell del segle XII, fortificatper Lluís IX, acull el museu de laprehistòria recent. Creat després deldescobriment de la gruta de Bélesta,exposa els vestigis descobertsdurant les excavacionsarqueològiques. Les restes del’hàbitat dels diversos ocupants(restes de menjar, forns, teixits…)que han engrandit el camp deconeixement sobre la vida delsprimers ramaders i agricultors de fa6000 anys, constitueixen el filconductor del museu.Castell museu de la prehistòriade Bélesta,5, rue du Château.Tel: 33 (0)4 68 84 55 55

Le Carré d’Arta NimesEl museu d’art contemporani,realitzat per Norman Foster, estàsituat davant de l’antiga MaisonCarré i anima el diàleg entre passat imodernitat. La col·lecció reuneix400 obres dels anys 60 als nostresdies, moltes d’elles del movimentSupport/Surface que té les sevesarrels a Nimes. Una planta estàreservada a les exposicions anuals.Carré d'art.16, place de laMaison Carrée a Nimes.Tel: 33 (0)4.66.76.35.70

El Museu Fabrede MontpellerL’espai està constituït per un anticcol·legi dels jesuïtes (segle XVII),l'hotel de Massilian (segle XVIII) il’apartament de François-XavierFabre, donant de qui el museu portael nom. És únic per la sevacol·lecció, prop de 1800 quadres,4000 dibuixos i 1500 gravats delsperíodes clàssic, neoclàssic imodern. El museu exposa també lacol·lecció donada per Pierre i ColetteSoulages.Museu Fabre. 39, Bd BonneNouvelle a Montpeller.Tel. 33 (0)4 67 14 83 00

ACTITUDS CULTURA MUSEUS

El Museu d’Art Modern de CeretEl museu d’Art Modern de Ceret està relacionat als grans artistes del segle XXque van fer estades a la ciutat i als seus voltants. I són molts els que es vandeixar seduir pels encants mestissos de la ciutat, Picasso, Braque, Gris,Soutine, Chagall, Matisse, Bioulès... Les exposicions temporals alternen artmodern i art contemporani restant fidels a aquesta temàtica i s’obren alsartistes internacionals.Museu d'Art Modern de Céret,8, boulevard Maréchal-Joffrea Ceret. Tel. 33 (0)4 68 87 27 76

El Museu Maillol de BanyulsSituat a Banyuls-sur-Mer a prop de Perpinyà, el museu està dedicat a AristideMaillol, fill de Banyuls-sur-Mer. Fruit de la donació de Dina Vierny, mecenes imodel de l’escultor durant més de deu anys, el museu rep també exposicionscol·lectives.Fundació Dina ViernyVallée de la Roume a Banyuls-sur-Mer.Tel : 33 (0)4 68 88 57 11

SUDDEFRANCE - 44 -


SUDDEFRANCE - 45 -

ACTITUDS CULTURA MUSEUS

El Museuregional d’artcontemporanide SérignanIniciat per la ciutat de Sérignan, elmuseu proposa 4 o 5 exposicionstemporals per any dedicades aartistes de notorietat nacional iinternacional, representant gransmoviments i tendències de l’artcontemporani, però també jovesartistes. Recentment dedicat a laRegió Llenguadoc-Rosselló, elmuseu disposa a partir d’ara de 500m2 d’exposicions suplementàries.Museu Regional d'Art Contem-porani Llenguadoc-Rosselló.146, avenue de la Plage a Séri-gnan. Tel: 33 (0)4 67 32 33 05www.sunfrance.com/musees

El Museude l’EfebusQuè es pot trobar en un museud’arqueologia submarina? El d’Agdeconté la col·lecció francesa mésimportant de bronzes antics. La sevaestàtua més cèlebre és la que lidóna nom, l’ Efebus d'Agde, unprestigiós bronze grec descobert ales aigües de l’Hérault el 1964 idatat del segle IV aC. Més recentssón dues estàtues romanes (Cupidoi un noi jove vestit amb una túnicaromana) datats entre el segle I aC iel segle I dC i que són també l’orgulldel museu. Del departament anticon trobem elements del comerçmarítim (àmfores, vaixella), el vaixellantic i la ciutat grega, aldepartament modern amb les sevesceràmiques medievals, l’armamentde la flota reial i els carregamentsde restes del segle XII al segle XIX,les sales del museu ens embarquenen un llarg viatge ple dedescobriments submarins d’Agde ide la seva regió.

Museu de l’EfebusMas de la ClapeLe Cap d’Agde.Tel: 33 (0)4 67 94 69 60

El bosc fòssil de ChampclausonEl precipici d’una antiga mina de carbó a cel obert va revelar un espaigeològic únic en el seu gènere. Una cinquantena de troncs d’arbres, algunsdels quals mesuren prop de 3 metres d’alçada, i plantes fossilitzades, estroben empresonats en l’emplaçament on creixeren fa més de 300 milionsd’anys. El bosc fòssil de Champclauson, un dels rars emplaçamentspaleobotànics naturals del carbonífer oberts al públic, ajuda a comprendrecom s’ha format el carbó i com les plantes i els arbres han evolucionat fins ala nostra època. Un simple petit tren s’encarrega de portar els visitants per unviatge de casi 300 milions d’anys.

El bosc fòssil de Champclauson. Hameau de Champclauson. LaGrand Combe. Tel: 33 (0)4 66 60 34 65.

El Museu PAB d’AlèsPierre André Benoit (PAB), impressor, poeta, escultor i dibuixant, ha fetdonació de la seva col·lecció d’obres d’art modern a la ciutat d’Alès (Gard)per crear el museu que porta el seu nom. Les obres (Alechinsky,Arp, Braque,Hugo, Picabia, Picasso …) estan exposades a l’antic castell de Rochebelle.Museu Pierre André Benoit.52, montée des Lauriers a Alès. Tel: 33 (0)4 66 86 98 68

El Museu dels dinosauresUn museu reclamat pels nens, però els pares es submergeixen voluntària-ment en aquest “món perdut”. El Museu dels dinosaures d’Espéraza re-munta el temps interessant-se en els grans períodes geològics amb l’ajudade fòssils de rèptils, de mamífers, d’invertebrats i de vegetals.El nucli del museu és la part central, on es troba una sorprenent manadad’esquelets de dinosaures, entre els que hi ha les espècies més impressio-nants del planeta. Una altra curiositat, els resultats de les excavacions rea-litzades pel museu en l’alta vall de l’Aude, principal jaciment de fòssils delsúltims dinosaures. Eva és el nom donat a un dinosaure herbívor descobertel 2001 i esdevingut la mascota del museu.Sota la forma d’un petit personatge verd dibuixat a la part baixa dels pa-nells, relata als nens la seva versió de la història. Els amateurs de les ex-cursions poden seguir els senders d’Eva que, en 20 panells d’interpretació,porten fins a Campagne-sur-Aude, on fou descobert el gran dinosaure, elmés complet trobat mai a França.

El Museu dels dinosaures. Espéraza.Tel: 33 (0)4 68 74 26 88 - 04 68 74 02 08.www.dinosauria.org/


Un Sant Blai carnavalescA Trèves, el primer cap de setmana de febrer, als voltants de Sant Blai, patródels oficis de cànem i mestre dels vents, el Pétassou sorgeix de les llegendes.Revestit de «pétas», penjarolls de roba de colors que giravolten amb el vent,porta sobre l’esquena una veixiga de porc seca inflada d’aire, i branda unginestell d’escombres pels carres, parant-se per les granges i les cases perdemanar una ofrena. Dimoni del carnaval, de qui les mares se servien avegades per espantar els nens desobedients, acabarà a la foguera i recordatambé l’antiga tradició teixidora de la vila.Office de turismeMont-Aigoual, Causses Cévennes - Tel: 33 (0)4 67 82 25 10Ajuntament de Trèves. - Tel: 04 67 82 72 90

Albada abans de NadalBall, albada, sardanes, per Sant Andreu, Rivesaltes es posa de festa. L’últimcap de setmana de novembre és també l’ocasió de celebrar el licorós moscatde Nadal, que es beneeix durant la missa dominical després... de degustar-loamb els productors!Oficina de Turisme de Rivesaltes. Tel: 33 (0)4 68 64 04 04

PRACTICA ESDEVENIMENTS

UnaregiófestivaDes dels Pirineus als Cévennes, les ocasions de reunir les comunitats pobletanes no faltavenantigament. Algunes festes encara duren i continuen reunint-nos!

A Limoux, el carnaval més llargdel mónEls carnavals són abundants, el de Limoux, que es porta a terme cada dissabtei cada diumenge des de gener a març, marca la diferència. Els Meuniers (dequi diuen que són l’origen del carnaval, que es remuntaria al segle XIV), lesCoudenos, les Blanquetiers, les Pébradous... En total una trentena de bandesdisfressades es van succeint, portant des de les 11 del matí el seu seguici d’unbar a l’altre per a degustar la famosa Blanquette de Limoux, al so de la músicapopular sota les arcades de la plaça de la República.A les 16h30, Pierrots ambvestits que difereixen per a cada banda, Dominos i Gooudils, indispensablestransgressors de les regles, tornen a ballar enmig de la multitud. Els Pierrotsagitant la seva carabène, una llarga canya pintada, mentre que els Dominosdirigeixen la música amb el seu fuet.A les 23h, sota la llum de les torxes quefan olor a resina, les màscares, la coreografia i la música prenen una dimensiósolemne i màgica. Un diumenge està consagrat a la sortida de totes lesbandes i les disfresses rivalitzen en colors. La Seva Majestat Carnaval ésrebuda el primer diumenge pels Meuniers, vestits tots de blanc, el jutgen enoccità i el cremen l’últim diumenge, en el transcurs de la nit de la Blanquetteenmig d’una profusió de confeti!Ajuntament de Limoux. Tel. 33 (0)4 68 31 01 16

Del porc, tot és boProtagonista d’aquest adagi, Saint-Pons-de-Thomières li dedica una festa, afinals del mes de febrer.La confraria «Los Bonhetaires dal Soumal» reviu la manera i l’art d’elaborar-lo, amb taller de xarcuteria, dinar entorn del porc i fira de l’embotit. Des del’any abans, la tòfona també en forma part, ja que el porc és un dels pocs ani-mals capaços de trobar el famós fong. És per això que a partir d’ara es propo-sen demostracions de rastreig. Però el moment fort d’aquest esdevenimentque, s’allarga durant tot un cap de setmana, és, forquilla en mà, la nit que esconeix com a nit dels cochoneurs, ja que es tracta d’atacar les bunyetes i d’al-tres pernils cuits a la brasa.Ambient «de la terra» garantit!Oficina de Turisme del Pays Saint Ponais. Tel: 33 (0)4 67 97 06 65www.sunfrance.com/traditions




Un moscat quearriba a temps!Arriba a temps el moscat de Nadal!I per convèncer-nos, el Conseilinterprofessionnel des vins duRoussillon organitza a Perpinyà eltercer dijous de cada novembre unadegustació-descoberta dels moscatsde Nadal.Aquest primer moscat deNadal, embotellat a la vinya, va sertradicionalment servit a la taula dela cort reial de Barcelona, durant lesfestes de la Nativitat.Nombroses propietats i caves deldepartament, i el centre de la vila dePerpinyà, conviden a la degustacióde la nova anyada. És l’ocasiód’assaborir tota la frescor i tots elsaromes del raïm acabat de collirabans de convidar aquest nèctar ala taula festiva.Conseil Interprofessionneldes Vins du Roussillon.19, avenue de Grande-Bretagne.Perpinyà.Tel: 33 (0)4 68 51 21 22

Un carnavalfins a la unió…Cada any a Cournonterral, aalguns quilòmetres de Montpeller,es porta a terme a finals d’hivernel dia de dimecres de Cendra, elmés rústic i el més secret delscarnavals. En un poble ple de gent,

els nois i les noies del poble,vestits de blanc, han d’escapard’estranyes criatures amb la caradissimulada darrera unes fulles dellana negra, vestits amb un barretde copa i cenyits per un sac depalla mullat en el pòsit del vi.Aquestes Pailhasses tenen perobjectiu fregar-se amb els blancssense vergonya. Un ritual bastantviril i impressionant que esremunta al segle XIV.Ajuntament de Cournonterral.Tel: 33 (0)4 67 85 43 66

Cursa del Poltrea PézenasTambors, pifres, oboès… És al sod’aquests instruments seculars quecada any els habitant de Pézenas, al’Hérault, segueixen pels carrers dela vila el Poltre, animal totèmicsímbol de la vila, que fa la sevaaparició en les proximitats dedimarts gras, per carnaval. Lallegenda remuntaria a la vinguda aPézenas, el 1126, del rei Lluís VII,l’euga del qual es va posar malalta.Curada per dos cònsuls de la vila, labèstia hauria parit un poltre i com aagraïment, el rei oferí a la ciutat unpoltre de fusta. Cada any doncs, nouhomes porten l’enorme bastimentde l’èquid gegant cavalcat perEstieinou i Estieinette, querepresenten el rei Lluís VII i una jovecamperola. El Poltre ha estatreconegut per la UNESCO com aPatrimoni Immaterial de laHumanitat.Oficina de Turisme de Pézenas.Tel : 33 (0)4 67 98 36 40

PRACTICA ESDEVENIMENTS

Dins la pell de l’ósA Prats-de-Mollo, l’ós és elpersonatge central d’una llegendaque recorda la implantació tradicionald’aquest plantígrad en els PirineusOrientals i que forma part delcarnaval, ritual de fertilitat i defecunditat. L’ós raptor de jovesgrangeres és perseguit pels habitants,capturat i portat a la plaça de la vila,on és afaitat. És amb aquest conteiniciàtic que la festa de l’ós es celebraamb música i passos de dansa.L’últim diumenge de febrer, deixatsanar a les 15 h, els óssoscaracteritzats i abillats amb unsorprenent pelatge, deambulen pelscarrers del poble a la recerca de lesseves preses, que marquen a la caraamb les seves potes, untades ambsutge.Amb els seus estoigs, els caçadors tiren un cop de fusell a cada captura, però són sobretot allà per revitalitzar-losamb forces gots plens de vi, abans de capturar-los al final del dia.Aleshores els barbers, vestits de blanc, renten iafaiten la bèstia, donant-los així una parença humana. Estremiments i riures garantits! La festa de l’ós, es porta tambéa terme a Arles-sur-Tech, el primer diumenge de febrer i el primer diumenge de març, a Sant Llorenç de Cerdans.Oficina de Turisme Prats-de-Mollo-la-Preste. Tel: 33 (0)4 68 39 70 83Oficina de Turisme d’Arles-sur-Tech. Tel: 33 (0)4 68 39 94 63Oficina de Turisme de Sant Llorenç de Cerdans. Tel: 33 (0)4 68 39 55 75de-Cerdans. Tél : 33 (0)4 68 39 55 75

Roquebrun, un perfum de festaLes primeres flors de la mimosa són l’ocasió per a Roquebrun, dit també laNiça de l’Hérault, de festejar els albors de la primavera el segon diumengede febrer. La desfilada de carrosses que reuneix els carros entorn d’untema renovat cada any, és el colofó de la festa. I també els rams demimosa, venuda i beneïda després d’una missa cantada que dóna a lafesta els seus colors i el seu perfum.Oficina de Turisme:Tel: 33 (0)4 67 89 79 97

Roquemaure, l’amor està a la vinyaDesprés que la fil·loxeradestruís hectàrees devinyes, un ric propietari deRoquemaure portà des deRoma el 1868, les relíquiesde Sant Valentí ambl’esperança que posessin fia la destrossa. A falta desalvar les vinyes, lesrelíquies van donarnotorietat al poble del

Gard, cèlebre per la seva reconstrucció històrica, que reuní 500 aficionats iprofessionals el 14 de febrer... dia de la festa dels enamorats. La ciutat esposà les seves millors gales del segle XIX per a un dinar de gala, unconcurs de vals, una albada a l’amor i d’altres festejos al so dels oboès,pifres i tambors. Les relíquies del sant van ser honrades amb una processó,una missa i un seguici l’any 1869. Mentre que la desfilada de les «7carretes de sarments» celebra la poda de la vila, reminiscència històrica!Oficina de Turisme Roquemaure. Tel: 33 (0)4 66 90 21 01


Territori plural on es pota la vegada entregar-se als plaers de l’esquí,aprofitar el sol d’hi-vern, les platges i

també oxigenar-se després d’ex-cursions en BTT per la garriga, elLlenguadoc-Rosselló abriga llocsmagnífics, representatius de l’artde viure local del sud, que des-vetlla tota la seva dolçor de viureen el moment de les estacions hi-vernals. I les possibilitats d’allotja-ment són plurals i variades. Així,l’estada en cases rurals encantaràals visitants desitjosos de retrobarl’ambient d’un casalot tradicional,decorat amb cura pels seus amfi-trions, ambaixadors privilegiatsdel territori. A la muntanya,abunden els hotels i les ciutats devacances, o les habitacionsd’hostes, que proposen una acol-lida privilegiada, al si mateix

d’una família que sabrà desvetl-lar-vos tots els secrets de la mun-tanya, que estigui a prop delCapcir o del Cévennes. Al costatdel mar o a la ciutat, a Perpinyà,Nimes o Montpeller, els professio-nals de l’hosteleria us acullen enestabliments moderns i ambnombrosos serveis. Garantits pelsegell Qualité Sud de France,aquests establiments permeten

doncs, posar les seves maletes alLlenguadoc-Rosselló Sud deFrance, amb tota tranquil·litat.D’altra banda, una cinquantenad’establiments, distingits pelsseus criteris excepcionals, formenel Cercle Prestige per a un turismed’excepció. La quintaessencia delrefinament capaços de satisfertots els desitjos per descobrir quel’hivern al sud, és grandiós!

SUDDEFRANCE - 48 -

PRACTICA ALLOTJAMENT – ACCÉS

Allotjar-sealLlenguadoc-Rossellóésbonasenyal!Aquest segell garanteix unaacollida calorosa i professio-nal, qualitat i confort entremés de 800 establiments i es-pais turístics.Es tracta d’allotjaments, res-taurants, caves de degusta-ció, punts de venda deproductes del territori, es-pais turístics i culturals, totses comprometen a una ges-tió rigorosa. Tots aquests es-tabliments dominen lesbases per acollir la clientelaen anglès i per afavorirl’acolliment de personesamb mobilitat reduïda,sense comptar un compro-mís ferm en informar clara-ment i eficaçment sobretotes les activitats culturals id’esbarjo que es poden prac-ticar al Llenguadoc-Rosselló.www.sunfrance.com/qualité

Com venir?En avióDES DE FRANÇA :Vols directes des de Paris (direccióBéziers, Perpinyà, Montpeller),des de Rennes (direcció Montpeller),des de Nantes (direcció Montpeller),des de Lió (direcció Montpeller),des d’Ajaccio (direcció Montpeller).

DES DE BÈLGICA :Vols directes des de Brussel·les(direcció Carcassona, Perpinyà,Nimes, Montpeller)

DES DE LA GRAN BRETANYA:Vols directes des de Londres(direcció Perpinyà, Béziers,Montpeller, Nimes), Manchester(direcció Perpinyà), Bristol (direccióBéziers), Leeds Bradford (direccióMontpeller), Liverpool (direccióNimes), Southampton (direccióBéziers, Perpinyà)

DES D’ESPANYA :Vols directes des de Madrid(direcció Montpeller).

Visitar les pàgines webdels aeroports de• Nimeswww.nimes-aeroport.fr• Montpellerwww.montpellier.aeroport.fr• Bézierswww.beziers.aeroport.fr• Perpinyàwww.aeroport-perpignan.com• Carcassonawww.aeroport-carcassonne.com• Girona a Espanyawww.barcelona-girona-airport.com

En trenTGV directe des de Ginebrai Brussel·les.- Reserves SNCF :Connexions habituals TGVentre Paris, Lille i Lió i les principals

ciutats del Llenguadoc-Rosselló.TGV des de Brussel·les. Connexionsde Barcelona Sants a Perpinyà.Informació awww.voyages-sncf.com- Connexions TER :www.ter-sncf.com/Regions/languedoc_roussillon/fr- Informació sobre les estacionsde Montpeller, Narbona,Nimes i Perpinyà:www.gares-en-mouvement.com/fr

En cotxe- A 61 Tolosa - Narbona- A 75 Montpeller -Clermont-Ferrand - Paris- A 9 Barcelona (Espanya) -Montpeller - Lió- A 54 Montpeller - Marsella- Informació autopistesEscolteu RADIO TRAFIC FM,24 h sobre 24 i 7 dies sobre 7

www.sunfrance.com/acces

MarcaSud de FranceCreada el 2006 per la RegióLlenguadoc-Rosselló i el concursde professionals, la marcaparaigües Sud de França té perobjectiu reunir el conjunt delsproductes agroalimentaris ivitícoles de la Regió Llenguadoc-Rosselló sota una única banderai afavorir d’aquesta manera laseva sortida al mercat nacional iinternacional. Sud de Francereuneix avui dia més de 6.000productes agroalimentaris i vinsde 1.800 productors delLlenguadoc-Rosselló, xifres enconstant augment.www.sud-de-france.com




Documents

Magazine Sud de France - Hiver 2012-2013